La Prunera

Un relat de: Els contes de la Meiga
Recordo les teves mans, mare,
que solcaven camins de tendresa,
quan et paraves un moment de la teva lluita quotidiana
a prendre una tassa de sol
mentre el vent jugava amb la prunera.

El vent s'endugué la prunera, mare,
amb les teves tasses de sol
la teva lluita quotidiana
i els suaus camins de tendresa.
I la nit s'abaté forta en el meu cor,
em vaig perdre en el dolor i el desconhort.

Ara son les meves, de mans,
les que solquen nous camins de tendresa.
El sol ha tornat amb les teves rialles, filla,
els teus bracets que s'agiten de joia en veure'm
i juntes prendrem moltes tasses de sol,
i plantarem una nova prunera;

Comentaris

  • Bonic poema[Ofensiu]
    Ses | 30-06-2014 | Valoració: 9

    La prunera seguirà allà, testimoni de generacions estimades que se'n van i renaixen.

    M'agrada!

  • iong txon | 28-06-2014

    Imatges i símbols que descriuen bé el món misteriós del cor. Res com la poesia per fer-ho. Connectes amb sentiments i emocions que són universals. M'ha agradat.

  • Aleix de Ferrater | 28-06-2014 | Valoració: 10

    Un repàs poètic i finíssim del passat i unes manetes petites de futur al costat de la prunera. Un seguit d'imatges i moviments, tots ells plens de moviment i vida. Preciós poema que m'ha agradat molt rellegir de nou. Una abraçada.

    Aleix

  • RECORDS [Ofensiu]
    lluis perealbert | 25-06-2014

    La tassa de sol, l'ombres de la prunera,records,records d'una infantesa que intueixo plenera .un cop natros som els qui prenem el pas dels nostres pares, tot po esser nou, pero no lo mateix. m'agrada la rítmica del escrit i com pot arribar a jugar em els mots . salutacions.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Els contes de la Meiga

Els contes de la Meiga

18 Relats

19 Comentaris

13279 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Durant un viatge a Galicia, ara ja fa temps, la meva millor amiga va signar una postal en nom de totes dues com "as meigas". Allò em va agradar tant que el malnom se m'ha quedat i encara avui els meus amics em coneixen amb aquest sobrenom. Essent lluny de Catalunya per aquells àleas de la vida, aquesta web i Internet en general em permeten de seguir mentalment a casa. Aquest aliatge fet de records i melangia és el que hus ofereixo ara amb aquests contes. Un bocinet de mi que segueix a Catalunya.