Ep, Bruixot! Bona pedagogia! Però no resol el problema de fons que pels haikús originals, per no parlar dels haikús contemporanis, el tema de les síl·labes és bàsicament una recollonada. "Haikú" vol dir simplement "poema curt", és un modus epigramàtic de poesia. I "tannka" és un poema curt amb una coda. Es tracta de poemes eminentment visuals, on el símbol i el contingut tenen una relació especial (i que normalment anaven inscrits en un dibuix, en sèries i tirallongues ben marcades). Entenc que és més estricte en els mecanismes de la metàfora que en la milimètrica de tòniques i àtones. La tradició sil·làbica és més recent, i les adaptacions d'aquesta al sistema mètric català un exercici de traducció cultural que sovint peca de naïf i desmotivat. Actualment, els japonesos fan "haikús" i "tannkas" sense comptar gairebé mai les síl·labes. És clar que tampoc crec que els haguem d'imitar ni en la clausura de la forma ni en la llibertat autoconcedida, millor seguir la inspiració amb les menors mordasses possibles, que la vida ja està prou cara! Un llibre fantàstic i probablement imprescindible sobre el haikú és el de Maurice Coyaud, que DVD Ediciones va publicar en castellà amb el títol de "Hormigas sin sombra". Les reflexions que fa Roland Barthes sobre el tema parteixen de la lectura d'aquest llibre. T'estic fent un comentari una mica torracollons, però no s'ha de confondre la forma amb la recepta. La forma pot ser poesia, però la recepta no ho és mai. Per a ser un veritable apassionat de la forma crec que s'ha de fugir de la recepta com d'un gos rabiós. Però no sempre, que si no això es torna una altra recepta, & et caetera in saecula seculorum. P.S.: (ja veus, m'he deixat caure per aquí només per contradir-te) Booooon aaaany noooou!

Delicat, fresc, efervescent, intel·ligent. Hi he anat a petar no sé per on. M'agrada el to pedagògic. No veig gaire clars els vincles germànics de Mitràcores, però apart d'això crec que l'assaig és de molta utilitat pública. M'angunieja una mica l'aparició de "Deú", que suposo que és un animal mamífer d'ordre perillós, a certa alçada de l'excursió conceptual, m'ha accentuat tota una lamentable sensació de fragilitat que em sembla que ja tenia quan m'he despertat aquest matí. mentre el fred penetrava els vidres i les cortines de la finestra. Després he obert el congelador i he vist que només hi tenia gambes congelades. Així que he tornat a començar pel cafè amb llet. Un text molt ben parit!