Cercador
Girant contra el sentit dels rellotges de sorra. Va ser ell, deia adéu molt d'aquesta manera.
Un relat de: eloixuriguera- Compartir:
No va saber fer creure al renitent
que hi havia dins seu, sempre marxant:
el camí que va créixer de passa en passa.
Després, les lentituds li morien als peus.
L'aromava el desig d'ales enceses,
sobrevolant la por, de cremar herbes
molt marginals i d'encendre's amb elles
fins les arrels, en aire trastornades,
o encara en menys: un bri negat
d'eixut alè molt sec evaporant-se
deixant les cicatrius a la intempèrie.
I un dia el cel va cremar-se breument
per l'espai de segons, no ho sap ningú.
Comentaris
-
...[Ofensiu]gypsy | 19-12-2007 | Valoració: 10
sobrevolar la por..., en Beaudelaire deia sobrevolar la pròpia vida, gairebé desaparèixer. És bell. Molt.
El cel va cremar, sí. -
Fregit amb oli i ceba [Ofensiu]Bruixot | 10-10-2006 | Valoració: 10
i amb un gust exquisit! No tinc paraules, i tu les tens totes. I les fas anar com si fossin dalles, les reconstrueixes i les fereixes i ens les presentes novíssimes, plenes ara sí de nous significats.
M'ha encantat quan dius
les lentituds li morien als peus
però és tot el poema que m'embolcalla de sensacions que gairebé m'ofeguen.
Un 10 com un cabàs!
Xavier - Bruixot
l´Autor
Últims relats de l'autor
- La més
- A vegades no sé si la garrafa comet l'aigua o viceversa
- Cançó del desastre del gel
- Diarrea-elegia-endevinalla del gat descosit enamorat de la lluna, que dissipa miols congelats per la nit i persegueix la seva ombra reciclada traient el fetge darrere del camió d'escombreries
- Girant contra el sentit dels rellotges de sorra. Va ser ell, deia adéu molt d'aquesta manera.
- Oh sole mio