Cercador
Cançó del desastre del gel
Un relat de: eloixurigueraM'imagino l'Antàrtida
com un sentiment pur,
un gran amor gelat.
I que l'amor gelat
sembla una deferència,
un pastís de diumenge,
un regal de Nadal,
l'oferta tres per dos.
Un sorbet ensucrat
clavat a les pupil·les
d'una llengua romàntica!
Sobre impassible pell
els tic-tics dels pingüins,
tanta morsa mandrosa
avistant la balena,
tantes foques en fuga
del gris vaixell fantasma,
tímids ossos polars,
tants icebergs esberlant-se
en el gran bloc de nata.
Però tothom en ruta,
rompent i espavilant-se.
De sobte, veiem fum,
molt fum, una fumera
de ca l'ample s'exalta.
Quatre plecs mal comptats
de la crosta impertèrrita
s'evapora i s'esgruna.
Des del forat d'ozó
Júpiter llença un làser
per esbandir una foca.
S'obre pas el deliri
de les mínimes coses,
com el seny, la tristesa.
S'esberla el món en calma,
erupciona el volcà,
terratremola el cel,
tota l'aigua incendiada
abandona el glaçó,
el fred bull i fa un xiscle.
Un vendaval de crisis
que s'expressen plegades,
tot es confon i s'arma
de desastre i futur.
En això té raó
el filòsof quan parla
de "voluntat de l'ésser":
(és ell, i no cap altre!)
és l'ésser que es capfica
s'esforça fins a ser
i superar el seu ésser
amb trompades de simple
arbitrarietat pura,
canviant de confitura,
de puré i de tragèdia.
Però no és cap tragèdia
i no hi ha pas cap ésser,
simplement el paràmetre
actual de la més simple
realitat mateixa,
simplement tot l'amor
desgelat, torrefacte,
colossal i difícil
de saber per on va.
I l'aigua evaporada.
Els icebergs lluny de casa.
Els pingüins a la planxa,
i els altres a la panxa
dels grans fondals marins,
devorats per les ostres.
Vaixells al pa amb tomàquet.
Icebergs a la cassola.
Les morses en vinagre.
I els ossos en conserva.
Tot un paisatge llis
desbocat d'energia
al silenci del mar.
I un pobre home esclafat
pel seu fogós mutisme,
pels trastorns naturals
de la vida que gira
en la seva innocència
que va continuant
la innocència de sempre,
el gran amor gelat
de les coses que passen
simplement per amor.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- La més
- A vegades no sé si la garrafa comet l'aigua o viceversa
- Cançó del desastre del gel
- Diarrea-elegia-endevinalla del gat descosit enamorat de la lluna, que dissipa miols congelats per la nit i persegueix la seva ombra reciclada traient el fetge darrere del camió d'escombreries
- Girant contra el sentit dels rellotges de sorra. Va ser ell, deia adéu molt d'aquesta manera.
- Oh sole mio