Simplement genial! un títol divertit que atreu a qualsevol lector! Enhorabona pel relat!

Salutacions,

EM

Què dir del relat? És genial! L’amor i la delicadesa que transmet no té comparació. L’amor d’un infant i d’una mare no es poden comparar, entre ells hi ha una unió sobrenatural que es reafirma en un instint manifest en tota forma de vida.

Confio i desitjo que segueixis feliç a Ribes (i l'important: aguantant el fred, hehe).

Una abraçada molt gran,

E.Miró

Paraules que traspuen el dolor d’una realitat que la patim dia rere dia. Les porres no sempre són físiques i sovint, algunes porres verbals fan més mal al cor i a la cultura que al propi cos.

Bonica poesia.

Una abraçada Aurora, sempre és un plaer llegir-te.

E.Miró

Una història breu que m'ha trencat el cor.

Una abraçada

Francesc E

Estimada Nonna,

En llegir el teu comentari i el teu missatge al fòrum, he sentit molta pena. Els teus relats ens han omplert a tots, a mi en especial. És bonic com “la iaia” ha expressat el que portava a dins i ho ha compartit amb tota la família relataire. Et desitjo el millor en aquesta nova etapa i sempre et portaré al meu cor i en les meves lletres! Em repeteixo, has sigut molt estimada i ho continuaràs sent.

Petons i abraçades, fins sempre

Francesc Eloi Marginedas Miró

Una història trista, però bonica. Pel que m’ha semblat, és un relat real, es així?

Aquest tipus d’històries són les que més m’emocionen i més ganes em fan de seguir llegint! Gràcies per fer-me gaudir amb aquesta historieta.

Una abraçada molt gran

Francesc E

Una història trista, però bonica. Pel que m’ha semblat, és un relat real, es així?

Aquest tipus d’històries són les que més m’emocionen i més ganes em fan de seguir llegint! Gràcies per fer-me gaudir amb aquesta historieta.

Una abraçada molt gran

Francesc E

M’ha agradat i m’ha fet passar una bona estona. Descrius amb agilitat tota la trama aconseguint que el lector entri en una carrer per a arribar a la meta. Tot per un final premiat amb un somriure.

Salutacions i molt de gust. Et llegiré (i et poso a preferits per no perdre'm cap publicació!)

Francesc E

Sort que és un relat amb un punt d’humor, perquè de picant no l’hi falta. M’ha agradat i m’ha sorprès aquest final... no esperava que la Clara fos una dona de la línia calenta.

M’has fet passar una bona estona. Gràcies

Una abraçada

Francesc M.

La felicitat no sempre és efímera... només has de saber torbar-la i formar-la. Per la meva experiència, no tot és perfecte, però el diàleg i la sinceritat són els pilars de tota relació.

Un relat realista que en acabar-lo de llegir et deixa amb un gust estrany a la boca. Desitjo que ven aviat el personatge (real o no) trobi la felicitat.

Una abraçada

Francesc M.

Marta! Quant de temps! Feia molt que no et llegia! M’ha fet molta il·lusió veure que segueixes amb aquesta intensitat!!!

Sort de les lletres que ens ajuden a desfogar-nos, a volar i a ser lliures malgrat el dia a dia ens vulgui encadenar. El que és dolent no és per sempre i la felicitat es troba. Molts i molts ànims! Que la joventut és la que ha de crear els nous fonaments de la vida.

Una abraçada molt gran

Francesc E

M’ha emocionat molt aquesta història. És molt bonic i tendre, un conte per llegir abans d’anar a dormir. La màgia que desborden els nens no té preu, només es pot comprar amb la felicitat dels qui els envolten.

És la primera vegada que et/us llegeixo, però de ben segur que no serà la última.

Una abraçada

Francesc E

Amb aquesta poesia hom pot palpar la textura del poema. És breu, però intens , íntim però apte per tots aquells que hi volen entrar a través de la lectura. Em quedo amb aquesta frase: Amb les ungles vestides de verd, gaudeixo del tacte del cos estimat.

Aurora! feia molt que no et llegia... M’agrada veure aquesta contínua creativitat.

Una abraçada

Francesc E

L’alegria dels fills

Els fills sempre porten l’estiu, el caliu de la vida!
És un relat molt i molt bonic! Em fascina les sensacions expressades a través dels sentits com: “ i el meu hivern troba fugida podent parlar amb ells durant uns quants minuts, podent recordar com és la flaire del mar o el gust de les maduixes”

Una abraçada de nou

Francesc E

Dir que m’ha agradat és poc! M’ha encantat, m’ha emocionat i m’ha ben tocat. He pogut veure l’Amelia... de fet la veig cada dia pel carrer, perduda a la perruqueria i sortint de missa. No només és una dona, és moltes dones, que malauradament se senten soles i no tenen ningú que les ompli com qui ja les havia omplert en temps passats. Tot i això agraeixen la companyia.

Una abraçada Brins!! Feia molt que no et llegia i més que no et comentava!

Francesc E