L’estel que no he vist brillar

L’estel s’anava apagant... però qui era aquella estrella? Algú l’hi havia donat nom, però per caprici del temps no vam tenir l’oportunitat de conèixer-nos com hauria desitjat. Dins meu retronava el desig ja des de nen de compartir temps amb ella, de seure a la seva falda, o d’aprendre la seva saviesa en herbes i bolets. No oblidaré la primera vegada que la vaig veure baixar del cotxe, els seus ulls grisos, la seva mirada desconcertada, les seves mans rugoses i aquell somriure únic, entre tímid i desconfiat. Ella, un estel que s’ha anat apagant i que en prou feines el vaig veure encendre’s.