UNGLES VERDES

Un relat de: aurora marco arbonés
UNGLES VERDES

Amb les ungles vestides de verd,
passejo els dits nus per la pell juganera.
La ceguesa del tou no impedeix la trobada.
Reconec cada plec del teu cos,
cada solc, cada duna.
En conec la tebior i la textura,
el dibuix de les pigues,
la llisor de la nuca, la finor del cabell.

Vermelleja al defora l’arbreda,
s’il•lumina amb daurats i bronzeja;
la verdor ha desertat del paisatge
jugant amb colors de codony i castanya.
Mes amb ungles vestides de verd
passejo els dits nus per la pell juganera
en el món diminut de la cambra
que aïlla i empara del temps tardoral.

Amb les ungles vestides de verd,
gaudeixo del tacte del cos estimat.



Comentaris

  • Sensibilitat.[Ofensiu]
    Nil | 01-10-2018 | Valoració: 10

    Amb el teu permís Aurora, car em sento força assedegat de poesia i veig que a RC aquesta categoria hi floreix escassament a hores d'ara, m''endinsat en el teu rebost poètic i m'he trobat amb aquest prodigiós poema amorós. En molts dels meus poemes, els dits hi fan de protagonistes i és per això que llegint aquest poema teu puc copsar l'essència dels mots que l'afaiçonen. És fantàstica aquesta descripció teva de com actuen damunt la pell estimada, de qui serà, aquesta derma privilegiada? Això només ho sap el tou dels teus dits amb les ungles de verd pintades. Bona tardor, Nil.

  • Gràcies Aurora[Ofensiu]
    joandemataro | 10-01-2016 | Valoració: 10

    Pek teu caliu que em fas arribar de forma tan generosa amb els teus comentaris i gràcies també pels teus magistrals poemes. Petonets!! ;-)

  • Quin poema tan preciós![Ofensiu]
    bloodymaruja | 23-12-2015

    Ës tan adient la verdor en les carícies de la tardor I tan sensual.. !! M'ha encantat el poema.

  • No ...[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 17-11-2015

    ... repapieges, no, Aurora. Ja des de la infantesa ens sol passar això, sobretot si gaudim de llaminadures i dibuixos animats. Suposo que tant d'infantils ens fan créixer que després costa adonar-nos, i sol costar molt, que la vida hauria de tenir un altre sentit per a no desenganyar-nos després, cosa que ens costa també d'adults.


    Sergi : )

  • delicat, suggerent...[Ofensiu]
    teresa serramia | 15-11-2015

    una tardor que entra dins nostre, i hi fa el niu...i posa l'ou de la poesia que tu coves tan encertadament...Molt bonic, amb tons pintats amb mestria...Suau i màgic que ens omple de perfum i de records..Gràcies, Aurora...Segueix regalant-nos totes aquestes fragàncies tan exquisides....teves..Gràcies...

  • Joer![Ofensiu]
    cassigall blau | 10-11-2015 | Valoració: 10

    "la verdor ha desertat del paisatje" Joer, joer!!. Sempre busco frases com aquesta pero no les trobo mai. La que val, val.

    Quin poema ...per posar-lo a una antologia catalana...!

  • Textura[Ofensiu]
    Eloi Miró | 04-11-2015 | Valoració: 10

    Amb aquesta poesia hom pot palpar la textura del poema. És breu, però intens , íntim però apte per tots aquells que hi volen entrar a través de la lectura. Em quedo amb aquesta frase: Amb les ungles vestides de verd, gaudeixo del tacte del cos estimat.

    Aurora! feia molt que no et llegia... M’agrada veure aquesta contínua creativitat.

    Una abraçada

    Francesc E

  • Íntim i bell[Ofensiu]
    brins | 01-11-2015 | Valoració: 10

    Un poema preciós. En llegir la personificació del primer vers " Amb les ungles pintades de verd", ja m'he emocionat perquè he intuït que m'amararies de bons records.

    Sí, Aurora, quan s'estima de debò, cap pigment de la nostra pell pot ser desdibuixat per la tardor; el cor no envelleix mai.

    Moltes gràcies pel teu generós comentari,

    Pilar



  • Gràcies, Aurora, ...[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 29-10-2015

    ... per comentar-me L'ABECEDARI INDOMABLE 2. Ve de L'ABECEDARI INDOMABLE 1. És clar, com tu dius, es tracta també de donar importància a les lletres. Però és d'humor perque el to és còmic. Es tracta de veure-hi el sentit del riure, almenys aquesta és la meva intenció.


    Sergi : )

  • Una poesia ...[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 26-10-2015 | Valoració: 10

    ... molt positiva que ratlla l'erotisme però es desfà en l'amor autèntic al cos, aquell que se sap que es fa estimar.


    Sergi : )

  • Massatge poètic[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-10-2015 | Valoració: 10

    Un massatge poètic, ple de lletres adhients, ple de paraules de tacte i colors tardorals. Recordo els meus dies de massatgista al balneari Vichy Catalán, a Caldes de Malavella i en com feia anar els dits amunt i avall, suant, però gaudint. Ara bé, el teu massatge tardoral és tan personal! M'ha encantat. Una abraçada, Aurora.

    Aleix

  • Tardor plena![Ofensiu]
    Núria Niubó | 13-10-2015 | Valoració: 10


    Quina tardor més subtil!
    Tardoreja fora mentre un verd primavera explora camins.
    Un poema tendre i alhora picardiós, juganer, en ell s'hi viu una tardor exultant de colors i sensacions.

    M'encanta com passes d'un paisatge a l'altre!
    Preciós, Aurora!

    Una abraçada
    Núria

  • Tardor plena![Ofensiu]
    Núria Niubó | 13-10-2015 | Valoració: 10


    Quina tardor més subtil!
    Tardoreja fora mentre un verd primavera explora camins.
    Un poema tendre i alhora picardiós, juganer, en ell s'hi viu una tardor exultant de colors i sensacions.

    M'encanta com passes d'un paisatge a l'altre!
    Preciós, Aurora!

    Una abraçada
    Núria

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1946 Comentaris

230278 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.