Ulls en oblit

La gent que no hi és la tens aquí, a les teves mans, amb la teva lletra. El record és també present. Eloi, des de Ribes de Freser amb fred, però amb sol, una forta abraçada i a veure si veig un nou escrit teu ! Aleix

És boniquíssim aquest relat fugaç d'adéu. És important poder escriure, o si més no dir en veu alta, de tant en tant, que trobem a faltar els que ja no hi son, però que en certa manera ens han ensenyat a ser qui sóm ara. Aquest me'l guardo a la butxaca.

Una mena de tristor ha anat envaint-me al llegir aquest relat tan sentit. Encara més quan he vist que era bibliogràfic. Et felicito Eloi per expressar tan bé els teus sentiments i sobretot per la valentia d’expressar-los. Aquesta és la porta per apaivagar el teu dolor i per no oblidar, encara que faci mal.
Una forta abraçada

qui ha estat per a tu el referent d'un món captivador ha de durar per sempre, crec que jo, o com a mínim que hagi estat el motor que t'hagi fet escriure aquest relat.
Tens fusta de poeta. Saps contemplar.
Un petó

Crec que aquells sentiments que ens han marcat profundament mai s'esborren. Els records d'un amor perdut fan mal, però arriba un dia en que aquests records es fan bells i entens que en part, ells són els que formen la vida.

M'ha agradat molt llegir-te. Una besada!

Hola Eloi! Sóc molt nova amb això dels relats, amb aquesta web, no sé ben bé com funciona. T'he afegit a preferits ja que escrius beníssim i m'entretindré llegint els teus relats tal com has fet tu amb el meu. M'ha agradat moltíssim el teu comentari i m'ha obert una mica més els ulls, moltíssimes gràcies de veres!

Una abraçada!

I amb la frase de Neruda ''Es tan corto el amor y tan largo el olvido''.. Jo crec que aquí la clava..
El record de l'amor ens fereix si aquest no és amb nosaltres, allò que fou bonic es converteix en una ferida que pareix incurable pel temps. Sempre recordarem allò que ha marcat les nostres emocions passades i sempre se'ns quedarà el ''què podria haver passat si...'' cosa que ens fa mortificar-nos més i més.
Quan aquesta fase negativa es supera el record serà sempre bonic, perquè malgrat totes les llàgrimes se'ns fa preferible recordar els somriures.

De tot es passa , però això sí: mai deixis del teu record el passat ja que aquest sovint es fa present en les nostres vides, recorda-ho.

Una abraçada Eloi!

Marta

Entre la Marteta, ma filleta i tu... Amb el mal que fa l'amor no correspost, l'amor que s'apaga, l'amor que es engany, l'amor que es confon, el que vol canviar i no pot, el que canvia de rumb, el que gira cua o desapareix engolit per les circumstancies, el que no vol comprometre's... però així i tot el cercarem fins caure-hi de nou... esperant sempre que aquest serà el de per sempre. Mai n'aprendrem prou... per més que estimem i ens protegim d'errors passats, de nou ens pot ferir, o fer patir per madurar i entendre millor la seva naturalesa.
I malgrat tot, per una gran minoria si que arriba i arriba bo i sa. Saps allò de que primer cal saber estimar-se? Pensa-hi !!

Encantada de que tornis a apareix-re!!
I respecte als pares no, no tots son artistes en el bon sentit, en hi ha molts que arruïnen per sempre les vides dels fills.Ignorància? Malaltia? Una època?Reproducció de conductes dels seus pares? Tan se val el cas es que el fill, a menys que sigui com una pedra, acaba emmalaltint de per vida, per falta d'amor, de moixaines, de protecció, per no haver rebut res més que negació. Si et fixes la part central es un poema, massa dur per no publicar-lo amb vergonya i la primera i ultima estrofa , és un altre, així barrejats...