AMÈLIA

Un relat de: brins
La coneixeu? Es diu Amèlia…

Segurament que alguna tarda l’heu vista passejar pel parc a l’hora que l’aire agafa tons violeta. Té una gosseta negra, menuda i dòcil, que sempre l’acompanya.

Les persones que fa temps que la coneixen diuen que de jove era molt bonica, esvelta i alegre; que no tenia als ulls aquest vel de cendra que ara li entela la mirada, hi tenia un munt de somnis i d'il•lusió... En aquest moment, tot i que porta una vida tranquil•la, sempre té un posat trist; res no la turmenta, però tampoc res no li arbora l’ànima. No és l’edat qui fa que el gris li arreli, és la pèrdua d’aquelles papallones que abans li acolorien l'aire, és el fum grisós de la tristesa que li enterboleix tots els vidres dels balcons...

Abans que arribés la pal•lidesa de l’hivern a la seva llar, cap camí de pedres li era dur perquè podia recolzar-se en el braç del seu home, però ara, sense ell, cap sender no li és planer; ja no li besa les galtes l’aire tebi i cap esclat li il•lumina el cor. Se li ha esborrat la cal•ligrafia d’altres temps…

La coneixeu? Es diu Amèlia…

Si algun dia tot caminant pel parc la veieu, feu-li companyia... digueu-li que intenti fugir de racons foscos on l’enyor és teranyina llaminera; expliqueu-li que els camps encara verdegen i que encara reneix la saba; que tot i que el cel estigui ennuvolat, sempre hi ha una esquerda per on degoteja la lluna...

La reconeixereu de seguida… Té un posat trist, i es diu Amèlia...




*
El Repte Clàssic 609 demanava que s'expliqués una vida verídica, i aquesta història n'és, de verídica. A la vida, malauradament, n'hi ha moltes i moltes d'Amèlies.

___________________________________________________________________




Penjo el comentari del jutge, en deòmises, perquè perduri al costat del relat.

El relat de la brins és un fet de qualsevol dia a qualsevol llogarret, poble, vila, ciutat... Sigui un parc o un carrer solitari, vora mar o enmig de la muntanya. És la melangia d'una pèrdua (en aquest cas és tan plena de poesia que és bella però trista, com si es tractés de Yasunari Kawabata). Les papallones són importants per avançar en la vida, i no cal que es tracti d'amor. Tan sols de la joia de viure, entusiasta. La nota esclaridora de la brins justifica el que hem llegit. I jo li diria que no hagués calgut...

Comentaris

  • Dir que... [Ofensiu]
    Eloi Miró | 04-11-2015 | Valoració: 10

    Dir que m’ha agradat és poc! M’ha encantat, m’ha emocionat i m’ha ben tocat. He pogut veure l’Amelia... de fet la veig cada dia pel carrer, perduda a la perruqueria i sortint de missa. No només és una dona, és moltes dones, que malauradament se senten soles i no tenen ningú que les ompli com qui ja les havia omplert en temps passats. Tot i això agraeixen la companyia.

    Una abraçada Brins!! Feia molt que no et llegia i més que no et comentava!

    Francesc E

  • Prosa poètica[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 31-10-2015 | Valoració: 10

    Tot i que la teva història és encantadora, el que més m'ha cridat l'atenció és la teva capacitat d'extreure poesia d'allò que escrius. Les figures que utilitzes, el lèxic tan acurat, l'harmonia de la paraula... Els mots flueixen de la teva ment ( i dels teus dits)
    pintats amb tots els colors de la imaginació i amb la mestria de qui ha aprés a acaronar-los, a pesar-los, a valorar-los.

    M'ha encantat el teu relat. L'enhorabona!

  • Fascinació[Ofensiu]
    reusenca | 26-10-2015 | Valoració: 10

    És ben cert que t'entren ganes de conèixer l'Amèlia, caminar al seu costat, agafar-la del bracet i regalar-li una rosa que li endolceixi la mirada. És fantàstic el que aconsegueixes amb aquest relat. No és la facilitat de paraula el que m'admira, sinó la capacitat d'intuir les sensibilitats que corren per aquest món dins de les persones.

    Moltes gràcies brins pel teu comentari al meu conte: La Menuda

  • Bé, ...[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 26-10-2015

    ... gràcies pel teu comentari a GUERRA ENTRE NÚVOLS 2, Pilar. El relat ve de GUERRA ENTRE NÚVOLS 1, és la continuació. Si vols fer-hi una guaitada orienta molt més.


    Sergi : )

  • És molt tendre, ...[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 15-10-2015 | Valoració: 10

    ... fa venir ganes de plorar. Ja m'ho crec, ja, que és un fet real. I lògicament també que d'Amèlies n'hi ha moltes, com dius tu. Fa falta esperança, i quan un és vell es cansa de tot i sent dolor. I quina injustícia! Tothom es mereix aquella tibior i el dolç del parlar de coses dolces! Esperem que hi hagi molts raigs de lluna.


    Sergi : )

  • FELICITATS![Ofensiu]
    Núria Niubó | 12-10-2015 | Valoració: 10


    Estimada Pilar, quanta tendresa i quan dolor arrelat a l'ànima duu la teva Amèlia!

    Estic emocionada, no és només per la descripció en una prosa poètica sublim, sino per com ens fas el retrat, tan íntim i enternidor.

    És talment com si la veies.
    Com m'agradaria poder passejar juntes, en silenci, fent-nos somriures i mirades plaents!

    Que acabis de passar aquest dia del teu sant, dins un plàcid enyor. El teu Àngel està amb tu.
    Una càlida abraçada de tot cor
    Núria

  • Conec l'Amèlia.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-10-2015

    Escrius unes frases genials. "Sempre hi ha una esquerda per on degoteja la lluna"
    En un dia assenyalat com el d'avui ,ple de bons records però també d'un enyor etern, no vull que et falti la meva felicitació i la meva més càlida abraçada.
    T'admiro moltíssim, estimada brins.

  • Què bé que expresses els sentiments[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 12-10-2015 | Valoració: 10

    Què bé que expresses els sentiments.
    En cada mot, en cada frase deixes part de les teves vivències...
    Una abraçada, Pilar, plena d’afecte.
    —Joan—

  • un relat meravellós[Ofensiu]
    unicorn_gris | 28-09-2015 | Valoració: 10

    M'encanta el teu relat de la tal Amelia.

    Un relat d'enyorança dolça, del pensar en el passat, de la vida pacífica.

    Si algun cop em trobo l'Amelia, li donaré una abraçada per a que s'animi; bé, ho dic com a mig mentida.

    A reveure!!

  • Tens raó[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 28-09-2015

    Hi ha moltes històries com aquesta.... que són reals....

    M'ha encantat aquest relat, brins. M'ha posat la pell de gallina, tanta tendresa a cada mot, tan quotidià.... Emociona i remou per dins, i això m'agrada. Que no em deixi indiferent.....

    Preciós. El meu barret als seus peus.


    Abraçades!

  • El color de les papallones[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-09-2015 | Valoració: 10

    Cal que l'Amèlia vegi els colors de les papallones, que li facin pessigolles a l'estómac, als ulls, a la memòria. Les papallones són les espurnes de vida. Però és que retrates tan rebé l'ànima de la protagonista que no calen gaire paraules més. Ets una gran pintora de les persones. Una forta i merescuda abraçada.

    Aleix

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 27-09-2015 | Valoració: 10

    Jo per desgracia tambe conec Amelies

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: