AMÈLIA

Dir que m’ha agradat és poc! M’ha encantat, m’ha emocionat i m’ha ben tocat. He pogut veure l’Amelia... de fet la veig cada dia pel carrer, perduda a la perruqueria i sortint de missa. No només és una dona, és moltes dones, que malauradament se senten soles i no tenen ningú que les ompli com qui ja les havia omplert en temps passats. Tot i això agraeixen la companyia.

Una abraçada Brins!! Feia molt que no et llegia i més que no et comentava!

Francesc E

Tot i que la teva història és encantadora, el que més m'ha cridat l'atenció és la teva capacitat d'extreure poesia d'allò que escrius. Les figures que utilitzes, el lèxic tan acurat, l'harmonia de la paraula... Els mots flueixen de la teva ment ( i dels teus dits)
pintats amb tots els colors de la imaginació i amb la mestria de qui ha aprés a acaronar-los, a pesar-los, a valorar-los.

M'ha encantat el teu relat. L'enhorabona!

És ben cert que t'entren ganes de conèixer l'Amèlia, caminar al seu costat, agafar-la del bracet i regalar-li una rosa que li endolceixi la mirada. És fantàstic el que aconsegueixes amb aquest relat. No és la facilitat de paraula el que m'admira, sinó la capacitat d'intuir les sensibilitats que corren per aquest món dins de les persones.

Moltes gràcies brins pel teu comentari al meu conte: La Menuda

... gràcies pel teu comentari a GUERRA ENTRE NÚVOLS 2, Pilar. El relat ve de GUERRA ENTRE NÚVOLS 1, és la continuació. Si vols fer-hi una guaitada orienta molt més.


Sergi : )

... fa venir ganes de plorar. Ja m'ho crec, ja, que és un fet real. I lògicament també que d'Amèlies n'hi ha moltes, com dius tu. Fa falta esperança, i quan un és vell es cansa de tot i sent dolor. I quina injustícia! Tothom es mereix aquella tibior i el dolç del parlar de coses dolces! Esperem que hi hagi molts raigs de lluna.


Sergi : )

Estimada Pilar, quanta tendresa i quan dolor arrelat a l'ànima duu la teva Amèlia!

Estic emocionada, no és només per la descripció en una prosa poètica sublim, sino per com ens fas el retrat, tan íntim i enternidor.

És talment com si la veies.
Com m'agradaria poder passejar juntes, en silenci, fent-nos somriures i mirades plaents!

Que acabis de passar aquest dia del teu sant, dins un plàcid enyor. El teu Àngel està amb tu.
Una càlida abraçada de tot cor
Núria

Escrius unes frases genials. "Sempre hi ha una esquerda per on degoteja la lluna"
En un dia assenyalat com el d'avui ,ple de bons records però també d'un enyor etern, no vull que et falti la meva felicitació i la meva més càlida abraçada.
T'admiro moltíssim, estimada brins.

Què bé que expresses els sentiments.
En cada mot, en cada frase deixes part de les teves vivències...
Una abraçada, Pilar, plena d’afecte.
—Joan—

M'encanta el teu relat de la tal Amelia.

Un relat d'enyorança dolça, del pensar en el passat, de la vida pacífica.

Si algun cop em trobo l'Amelia, li donaré una abraçada per a que s'animi; bé, ho dic com a mig mentida.

A reveure!!

Hi ha moltes històries com aquesta.... que són reals....

M'ha encantat aquest relat, brins. M'ha posat la pell de gallina, tanta tendresa a cada mot, tan quotidià.... Emociona i remou per dins, i això m'agrada. Que no em deixi indiferent.....

Preciós. El meu barret als seus peus.


Abraçades!

Cal que l'Amèlia vegi els colors de les papallones, que li facin pessigolles a l'estómac, als ulls, a la memòria. Les papallones són les espurnes de vida. Però és que retrates tan rebé l'ànima de la protagonista que no calen gaire paraules més. Ets una gran pintora de les persones. Una forta i merescuda abraçada.

Aleix

Jo per desgracia tambe conec Amelies