L'arena

Un relat de: Eloi Miró
L'arena


A mida que els crits i els aplaudiments creixien, el dolor en ser travessat augmentava tot regant de sang el terra de l’arena, ja no s’aguantava dret, però això era indiferent, perquè el dolor perd importància quan la brutalitat oprimeix l’ànima. El brau era mort, però junt amb ell estès moria l’home i només quedava dret l’assassí.




(La cultura no ens fa bèsties)

Comentaris

  • moria l'home, només quedava l'assassí...[Ofensiu]
    Annalls | 03-02-2019 | Valoració: 10

    Potent, real, sensible i una frase insuperable.

  • Genial![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 05-02-2017 | Valoració: 10

    Un escrit on els fets, concentrats en unes poques paraules, ens donen la visió d'una situació de brutalitat gratuita i sense sentit.

    M'ha encantat l'expressió " mor l'home i queda l'assassí". Un final gloriós.

  • La sang[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-11-2016 | Valoració: 10

    Pobre arena, tan maca que és a la platja, tan malvada a les places de braus. Tampoc era un espai gaire pacífic en temps dels romans. La brutalitat és la brutalitat i prou. I la brevetat del teu relat és la contundència pura. M'alegra molt trobar-te per aquí de nou, Eloi. Una abraçada des de Ribes de Freser.

    Aleix

  • Breu,[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 06-11-2016

    concís i original.
    No és freqüent una mort per assessinat en aquest lloc.
    Una forta abraçada, benvolgut Eloi.

Valoració mitja: 10