m'ha agradat, aquest!!!!
especialment lo de les exposicions i els ordinadors per allà on no ténen endolls.. de vegades és més el que s'aparenta que el que es fa realment, és ben trist...

m'ha agradat molt.. has barrejat elements aparentment poc poètics com el wi-fi amb una festa que teòricament és la poesia absoluta... m'ha agradat l'efecte que produeix el contrast...

és extrany que no condueixi enlloc.. a mí sí que m'hi condueix :o

per fer crítiques de poesia, h sé
tot i així, m'ha fet gracia, de bon matí
no et sabria argumentar el per què ni interpretar si va més enllà del que es diu, si no és una simple combinacio´d'imatges i mots que combinen bé, surrealment però agradable.. si és algo mes metafòric que a aquestes hores sóc incapaç de veure..

però m'agrada ;)

et pots creure que el començament m'ha remès total i absolutament a l'escena d'ET en que el nen està en una mena de camilla estirat i el bitxo en una altra.. quan està moltmolt malalt...

bé, no me'n recordo gaire de la pel.lícula, però en llegir el començament, quan parles de la merda de paret que ens separa i els tubs i les paraules que ens han manllevat i són carn d'experiment.....

m'ha agradat :)
com sempre, he desat algunes frases a la meva capseta de les paraules especials

petonets
que fat emps qeu no passava per aquí

tot aixo de les sabatetes i les nenes, però s'endevina un missatge força trist, encara que no vull intentar verbalitzar-ho perquè prefereixo quedar-me amb la sensació, sense posar-hi nom

m'agrada el títol :D
sabateTETEs :P

petonetets

sí senyor

i aquest darrer afroisme, que diu la tieta, m'ha fet recordar allò de que "el amor es eterno mientras dura"...

bah
boh

bé :)

qui no ha volgut dir-se d'una altra manera...
alguns canviar l'habitual per exòtic, altres persegueixen un nom que passi desapercebut..

no acostumo a fer-ho. però aquí és obligat :)

m'apassiona
m'ha agradat molt i molt i molt

jo crec que el final és el millor
vull dir que no trenca amb el demés, és completament compatible..

lamento que no tinguis més relats per aquí,. 9 sonen a poc, en aquest estil tan poc habitual per aquí..

vig que tens en Jordi Remolins als autors preferits.. he de dir que no em sorpren.

El que si m'ha sorprès, i molt gratament, és descobrir que els escrits d'algú podien sorprendre'm tant com els seus..

continua escrivint, sisplau..

ara ja no hi ha res a fer, en necessito més...

en llegir això la sensació que em queda (com et deia, no la decideixo ni sento com es va formatn, simplement okupa el meu interior en acabar el relat) és que els fillsdeputa que fan coses com abandonar un cadell a la carretera no mereixen ni la vida..
hi estic en part d'acord, però no caldria que morís el cadell ni la noia que treballa a la protectora, ni la veterinària que fa consultes gratuites per a qui hi du un cadell abandonat a fer una revisió per, si està sa, quedar-se'l..

el meu gos no crec que esquivés molts cotxes perquè era dins una capsa de cartró al costat dels carrils i era massa menut per saltar-ne, però sort que ningú anava begut aquell dia per aquella zona a aquelles hores..

el meteorit ja arribarà...
només es tracta de viure el millor que poguem fins aleshores.. no? d'aprofitar el que hi ha..

deixo ja de comentar-te relats o se saturarà de mi aquesta pàgina..

un darrer suggeriment:
alguns d'aquests relats breus acompanyats d'una fotografia adient poidrien formar un recull en format paper molt i molt interessant...

si ho féssis, avisa que jo en vull

el bourbon.. la coincidència de direcció i el pobre cotxe vell que ens emociona i fa que mos sapiga greu i absurda aquesta obsessió per la tecnologia..

com t'ho fas?

si ho diu un savi la gent s'ho creu i si ho digués jo em prendrien per boja i em dirien que allò és un quadrat, que ja no és un cercle?

aquest relat fa una mica de por...
no perquè es carregui tan brutalment la seua dona.. això per desgràcia no ´se un fet extraordinari ni massa fora del normal...
lo heavy és lo desvaloritzada que està la cultura en general.. i la sel.lecció de les notícies que fan els mitjans com seria la tv...
un partit de futbol és notícia, evidentment, i qualsevol canvi en l'aliniació etc. d'un equip, però un nou llibre, un artista multidisciplinar que per fi ha reunit prou diners per fer una exposició temporal en una sala privada, o quyalsevol altra cosa, si ténen sort apareixeran en un petit requadre a les minces planes de "cultura".....

bé, res a dir fora de l'habitual.. com sempre, sorprens i agrades..
només una queixa...... en vull més :)

m'agrada perquè encara que si ho penso racionalment no seria aquest el sentiment que em desperten els teus relats, en acabar de llegir-los has creat un sentiment dins meu sense poder triar-lo jo..... ets un creador de sentiments okupes... està bé.. :P

en aquest cas és un "que es foti, el cabró aquest"...

com sempre, qui té peles, amarga als demés.. doncs que aquest s'amargui també.. encara que poca cosa se li pot amargar a un cadàver :P