La fidelitat del substitut

Un relat de: Jordi Remolins

Amb la seva solemnitat habitual el cotxe fúnebre va enfilar la llarga recta, i esmorteïnt el só d'una mecànica impecable va entrar al cementiri d'automòbils, mentre un parell de llàgrimes brollaven discretament de l'espersor d'aigua del netejaparabrises deixant un humit rastre sobre el també immaculat capó. Malgrat el perfecte estat del vehicle i les infalibles dues dècades de servei durant les quals havia conduit a milers de difunts al seu hàbitat etern, ara era ell qui seria convertit en ferralla perquè el seu flamant substitut pogués revestir de modernitat les lacrimògines escenes d'enterraments i sepultures. Quan al cap d'uns mesos el camàlic de la funerària va tancar la porta del nou cotxe funebre on hi reposava el què fins feia unes hores havia estat el seu amo convenientment encaixat, i va ser incapaç d'engegar-lo perquè s'havia fós un fusible de l'ordinador intern, va haver de recòrrer a la camioneta del parracaire, que gentilment es va oferir a fer un lloc al taüt entre televisions esmicolades, catifes amarades de bourbon i revistes descolorides, i portar-lo fins al cementiri d'humans que coincideix amb el camí que porta a la deixalleria.

Comentaris

  • sí sí..[Ofensiu]
    Berenice | 03-01-2006

    el bourbon.. la coincidència de direcció i el pobre cotxe vell que ens emociona i fa que mos sapiga greu i absurda aquesta obsessió per la tecnologia..

    com t'ho fas?

  • Acidesa d'estòmac?[Ofensiu]
    foster | 13-10-2005

    Trobo una ironia amb un deix de malenconia en els teus relats. La Vida no té llibre de reclamacions, és com és. Respecte del teu estil, m'encanta el rerefons que traspua i el to que empres, però el discurs té alguns problemes que fan desmerèixer el relat. Les faltes, fàcil de solucionar. Més difícil la sintaxi, amb algunes frases interminables que, si són volgudes, han d'estar, crec, molt millor puntuades.
    La frase final, excel.lent. Tanca literalment el relat però l'obre de significats, de reflexions, si més no, de somriures còmplices.

    Bé, res més. Sort i salut

    foster

  • I la catifa????[Ofensiu]
    tiabona | 29-09-2005

    Ei remo.... aquest relat no està malament, ja saps el que penso dels teus protagonistes... de tota manera hi trobo a faltar la catifa.
    jeje...
    Petons

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Remolins

Jordi Remolins

65 Relats

118 Comentaris

77692 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
La infantesa de Jordi Remolins (Ripoll, 1970) transcorria plàcidament fins que una pilota mal dirigida va trencar el vidre de l'últim pis d'un edifici del pati dels salesians. La sort o la desgràcia va voler que sota mateix de la pluja de bocins de cristall que es va produir, hi hagués el seu crani de deu anys. La recerca del fragment de vidre incrustat va resultar infructuós, però a partir d'aquell moment un nou ventall d'inquietuds va remoure el seu cervell. Impenitent operari metal·lúrgic per imperatiu vital, periodista aficionat i columnista a estones perdudes (El 9 Nou, La Marxa, El Ripollès, Osona Comarca, Diari de Girona), ha estat impulsor del fanzine Fimosis, ha col·laborat a Elforat, on ha publicat la sèrie de relats Els pecats regionals, i a Ruta 66 amb el pseudònim de Renzo Montagnani II. El seu activisme subcultural s'ha ampliat també a la televisió i ràdio locals, que han estat testimonis d'engendres audiovisuals com Els homes durs no ballen (TVR), La gran estafa del rock'n'roll (RMC) i Sang Fresca per Mamífers Voladors (Ràdio Ripoll). Actualment és el redactor del lloc web dedicat a l'erotisme www.eroscatala.com i té el blog http://remohead.blogspot.com.
Subcampions en sèrie (2004 Edizioni Vitali) va ser el seu debut literari, un recull de setze contes sota la influència de Bukowski, Welsh, Ellis, Iceberg Slim, d'autors clàssics de la novel·la negra com Burnett o Himes i del subgènere hard-boiled, tot plegat adobat amb dosis de surrealisme. Promesa o frau, Remolins és un nou valor per impulsar (o enfonsar encara més) la literatura catalana moderna, el messies punk-writer que estàvem esperant. Almenys fins al dia que aconsegueixi extirpar-se el maleït tros de vidre que porta clavat al cervell.
Contacte: renzomontagnani@hotmail.com