la justa mesura

Jo crec que si que és cert que el secret de tot plegat
rau en trobar la justa mesura de les coses. Només cal que un mateix analitzi el que ha fet o deixat de fer per veure si és veritat o no.

També és cert però que cal conèixer els extrems
per saber on és la mesura, el que passa es que els extrems volguem o no, sempre hi anem a parar d'una manera o d'altre, aixi que al final arribes a un punt en que "l'únic" que has de fer és adaptar el teu comportament per tal d'arribar a un equilibri.

Endavant, i salut!

És un relat que, immediatament, provoca el comentari sobre la teoria que exposa. Jo vull comentar, primer, que està ben escrit, que planteja el tema de forma concreta, clara i sense dubtes d'interpretació.

El raonament que proposes sembla correcte: conèixer els extrems per a poder prendre mides que permetin determinar el punt mig i la mida dels braços de la balança. Jo no ho sé. El punt d'equilibri és un punt interior, els extrems són sempre personals i aquestes mides poden esdevenir difícils de prendre. Per això no és fàcil. Tu en tens consciència, però: tens molt de guanyat.

Sé

tot i que m'agradaria conèixer només una persona que hagi trobat aquest equilibri! Ens passem la vida vigilant... valorant... desitjant i negant... i no se si al final, d'això se'n diu equilibri ! M'ha agradat aquesta realitat que ens has plasmat .