els dilluns fan olor de bròquil

Els dilluns fan olor a bròquil. A bròquil i col fermentada d'inici de setmana de set dies dels quals cinc passaran massa lentament.
Els divendres fan olor de la teva sal dessalada, absent, de la teua pell entresuada que mossegaria durant dissabte i diumenge. Però no hi seràs.
Desembre, desembre fa olor d'alcohol, de sobretaules massa llargues i preàmbuls massa curts, de sexe desesperat i buit, de pena, records, de carn d'olla, canelons i molt torró. Massa dolç.
I gener? promet, però després, no hi ha més que rebaixes, realtes, deutes, un feixuc començament d'alguna cosa que no sabrem si arribarà.
Però s'atansa febrer, del que ensumo cobertura de xocolata endolcint maduixes.. i arribarà el 18, a l'aeroport, sortiràs amb un somriure cansat de vint hores anxovat a l'avió, però em veuràs, i somriuràs, i tots dos cors esbategaran a l'uníson.. tindrem una aturada cardíaca sincronitzada, i caurem dins un petó infinit que la vida ens devia desde feia massa temps.