L'infortuni del mediocre

Un relat de: Jordi Remolins

Després de dècades senceres escribint i autoeditant-se llibres de minoritària repercusió, liderant projectes en efímeres bandes de rock i participant com a figurant en alguna pel.lícula de baix pressupost, finalment l'ambiciós artista fracassat descobreix la manera de tenir els seus minuts de repercusió mediàtica. Per això coincidint amb el seu cinquantè aniversari li amputa braços i pits a la dona, la obliga a menjar-se'ls i més tard la llença del balcó del seu pis, a la vuitena planta d'un edifici de protecció oficial. Desgraciadament l'endemà ja l'han tancat a la penitenciaria i no pot llegir el diari ni escoltar les notícies de la tele i la ràdio, que aquell dia i durant una llarga temporada estaran monopolitzades per uns terroristes sucides que han dinamitat una graderia sencera de l'estadi que acollia la final de la copa mundial de futbol.

Comentaris

  • fa por[Ofensiu]
    Berenice | 03-01-2006

    aquest relat fa una mica de por...
    no perquè es carregui tan brutalment la seua dona.. això per desgràcia no ´se un fet extraordinari ni massa fora del normal...
    lo heavy és lo desvaloritzada que està la cultura en general.. i la sel.lecció de les notícies que fan els mitjans com seria la tv...
    un partit de futbol és notícia, evidentment, i qualsevol canvi en l'aliniació etc. d'un equip, però un nou llibre, un artista multidisciplinar que per fi ha reunit prou diners per fer una exposició temporal en una sala privada, o quyalsevol altra cosa, si ténen sort apareixeran en un petit requadre a les minces planes de "cultura".....

    bé, res a dir fora de l'habitual.. com sempre, sorprens i agrades..
    només una queixa...... en vull més :)

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Remolins

Jordi Remolins

65 Relats

118 Comentaris

77712 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
La infantesa de Jordi Remolins (Ripoll, 1970) transcorria plàcidament fins que una pilota mal dirigida va trencar el vidre de l'últim pis d'un edifici del pati dels salesians. La sort o la desgràcia va voler que sota mateix de la pluja de bocins de cristall que es va produir, hi hagués el seu crani de deu anys. La recerca del fragment de vidre incrustat va resultar infructuós, però a partir d'aquell moment un nou ventall d'inquietuds va remoure el seu cervell. Impenitent operari metal·lúrgic per imperatiu vital, periodista aficionat i columnista a estones perdudes (El 9 Nou, La Marxa, El Ripollès, Osona Comarca, Diari de Girona), ha estat impulsor del fanzine Fimosis, ha col·laborat a Elforat, on ha publicat la sèrie de relats Els pecats regionals, i a Ruta 66 amb el pseudònim de Renzo Montagnani II. El seu activisme subcultural s'ha ampliat també a la televisió i ràdio locals, que han estat testimonis d'engendres audiovisuals com Els homes durs no ballen (TVR), La gran estafa del rock'n'roll (RMC) i Sang Fresca per Mamífers Voladors (Ràdio Ripoll). Actualment és el redactor del lloc web dedicat a l'erotisme www.eroscatala.com i té el blog http://remohead.blogspot.com.
Subcampions en sèrie (2004 Edizioni Vitali) va ser el seu debut literari, un recull de setze contes sota la influència de Bukowski, Welsh, Ellis, Iceberg Slim, d'autors clàssics de la novel·la negra com Burnett o Himes i del subgènere hard-boiled, tot plegat adobat amb dosis de surrealisme. Promesa o frau, Remolins és un nou valor per impulsar (o enfonsar encara més) la literatura catalana moderna, el messies punk-writer que estàvem esperant. Almenys fins al dia que aconsegueixi extirpar-se el maleït tros de vidre que porta clavat al cervell.
Contacte: renzomontagnani@hotmail.com