Les circumstàncies i tu..

La necessitat de fer paraules del que sentim és del tot contradictòria, ho he sentit milers de cops. I no només perquè les paraules no expressin prou, no només perquè per segons qui llegeixi quelcom que no hi té res a veure, i falli en reconèixer de què va. El pitjor és que després ho rellegeixes, una vegada i una altra... i cada cop perd una mica més el sentit, i el record es va tacant de verbs i d'adjectius, i pronoms dedicats al buit. És el cas? detestaria errar...

De vegades, però, és la única opció que tenim... cal, i perquè cal ho fem.

És molt maca la manera com deixes anar els sis darrers versos... tot s'esvaeix... impressionant. Simples circumstàncies... m'ha quedat.

Jordi.

un escriu pel plaer d'escriure. d'altres, per deixar constància de fets. d'altres, pel gust de crear i produir sensacions que volem produir.
I d'altres, un escriu perquè ha de verbalitzar coses que sent, per més que no li agradi la forma que prenen damunt el paper en blanc (o, en aquest cas, la pantalla).
Aquest darrer cas és el d'aquest pseudopoema ;)

No t'havia llegit en cap poesia, però, crec que l'estil directe i colpidor sobresurt més en els teus relats llags. No obstant, crec que regalima molt de sentiment. Si has llegit algun dels meus poemes, veuras que estem en la mateixa situació.