Ostres Roda03, ets un crack!

Com m'has deleitat amb aquest poema, ho fas molt bé en serio. Aquests carrers amb aquest ambien que expliques ja no hi son pas. Llàstima... Els de la meva epoca no ho hem conegut pas : /

Continua aixi!

Una abraçada!

Ostres! Que bo!

Quina traça amb la rima i descrint ben bé la personalitat del llamp. M'ha encantat!

Una altre espectacles preciós d'aquells que expliquen els documentals de la Catalunya vella. Jo m'he trobat llegintlo veient pasar l'espectacle.

Una abraçada!

Aquestes botiguetes devien tenir molta gràcia i molt de regust, jo les estic veient nomes tancant els ulls.

Per Girona n'he vist alguna de cara l'exterior amb unes vidrieres que m'han fet pensar amba quest interior que descrius en el relat.

Gràcies!

Un relat molt animat s'ha de dir, a la meva manera de veure'l molt divertit perque jo això no ho he conegut.

Penso que s'ho debien pasar molt bé. Els teus relats estan impregnats d'aquella magia popular que només tu saps transmetre tant bé!

Gràcies!

Jajajaj punyetera bestia.

Quina gràcia, ja magradaria haver vist la cara dels presents en aquest apat.

Salut!

Quina gràcia jajajaja.

És un conte molt divertit i segur que a la canalla petita li deu encantar.

Gràcies!

Molt bó.

Quina Folklorica estas feta!

Salut

Jajaja és ben curiós això que expliques. Sempre m'havia preguntat d'on venia aquesta expressió.

Salut!

i que bona que era l'escudella i la carn d'olla eh? maria pilar?
abans si que sabien alimentar bé als catalans que amb el seun esforç havien de tirar endavant el país!!!!

I com diu una dita del meu pare: "un home fart de faves al darrera una paret apreta com set!"

No hi ha res com la cuina popular autòctona de sempre!

I bon profit!

d'això uns en saben més que els altres! a tothom li agrada escampar la boira però a alguns massa i tot!

i després van "a por tabaco" i no tornen!!

Gràcies un cop més per aquests relats que ens encisen a tots!

es ben bé que d'espavilats n'hi ha a tot arreu.

Ai maria Pilar!! que n'és de dolenta la ignorància! però quin fart de riure amb aquests pagerols. Imagina't la cara del pobre metge veient aquestes animalades.


Un petó.

Ai nena! si que se la sap llarga aquest sastre!!!!

I és que és ben cert eh? com canvia la gent quan veu la mort aprop!!!! però quan ens tornem a posar bons,renoi!!!! sembla que no ens en recordem de res i que no ens haguem de morir mai!

Però ja se sap que res és etern i menys la nostra vida ja que des de que naixem tenim la sentencia fixada i a aquest sastre li vindran les cagarrines a la proxima .

Adéu nena i segueix així deleitant-nos amb aquestes faules de casa nostra.

cada vegada que llegeixo aquest títol em moro de riure perquè realment, maria pilar n'hi ha tante de gates maules (i de gats també). M'has fet riure molt.

Espero ansiós el pròxim relat.

Adéu reina!