Records del meu carrer

Un poema popular com els del poeta de Roda

Al ser la Processó un acte de carrer, em va venir al cap el teu poema...i em vaig pendre la llibertat de vindre't a convidar a que veiessis l'espectacle. Gràcies per la teva maravellosa visita, i es que sempre em fas contenta.
Dius que et sens estimat, doncs així ho ets per tots nosaltres, i et vull donar les gràcies per haver-me incorporat a la llista dels teus autors preferits, tingues ben segura la meva amistat més sincera, un brindis per la nostra gran família.

Una abrassada Roda03

Hola Roda03, fa dies que no et passejes pels meus barris. A mi m'agradaria que vinguessis a veure la processó de corpus que penso que t'agardaria. Bé, una abraçada continua fent-ho tant bé com sempre

Una abraçada!

Ostres Roda03, ets un crack!

Com m'has deleitat amb aquest poema, ho fas molt bé en serio. Aquests carrers amb aquest ambien que expliques ja no hi son pas. Llàstima... Els de la meva epoca no ho hem conegut pas : /

Continua aixi!

Una abraçada!

roda03, gràcies per convidar-me a passar pel teu carrer. Com bé has sabut apreciar i t'ho agraeixo profundament, ara admiro la ciutat i per això l'he escollit per passar-hi els meus dies. Però llegint el teu poema he olorat records comuns del meu carrer del poble. És un poema ben escrit, ple de detalls, pensaments i reflexions. Com a poema funciona, però en la seva lectura he pensat que també l'haguessis pogut escriure en prosa. No em facis dir si hagués guanyat en qualitat, no ho sé. No sóc una entesa i a més sóc amant de la poesia! Però no sé per què, he pensat en el seu format en prosa... Potser per engrandir-lo, potser per endinsar-m'hi i saber més,...
fins aviat!

Els records, trobo que són bones fons d'inspiració i creació. Al teu carrer hi vas viure bons moments que reflexes perfectament. Sobretot m'han agradat els ultims versos, molt emotius i descriuen molt bé el fet de recrear tot el que vas viure i l'enyorança del temps d'intantesa.
Gràcies pels teus versos.
Felicitats.
Una abraçada. mjesus

Has fet un repàs increïble, entranyable, de tots aquells records d'infantesa, feliç i innocent, que el teu carrer et porta a la memòria i que, en aquesta ocasió, has volgut recrear per tu sol. Hi has escrit estrofes màgiques que destil·len, mot a mot, tota l'estimació que sents per aquest carrer i, sobretot, per totes les persones que hi viuen, que hi passen, que et saluden cada dia. Avui en són uns, demà uns altres, perquè la fisonomia del carrer va evolucionant, com tots nosaltres, però l'essència nostàlgica i perfumada d'aquell carrer de sempre romandrà sempre en tu.

I destaco aquesta última estrofa per tots els sentiments que s'hi amaren:

"...
Em sembla que he escrit per mi tot sol
i pels records del meu carrer,
encara que sé amb certesa
que no em retornaran la infantesa,
però escriure amb recança
fa que tot sovint,
arribi a commoure'm
i a fer-me sentir el dring
de les campanes de la memòria,
que tossudament
segueixen parlant en català".

"Les campanes de la memòria segueixen parlant català"........... impressionant, aquesta metàfora!

Una abraçada, roda03. Els teus poemes tenen un gust i una olor especial.

Brindo perquè aquesta teva poesia segueixi sempre endavant!

m'has recordat moltes coses, però el meu carrer de Palma era ombrivol i quasi mai hi arribava la llum del sol, més bé m'has fet pensar en el carrer dels estius al poble de ma mare, allà sí que puc identificar les olors i tot lo que tant bé descrius, ha estat un plaer llegir-te ...

Una aferrada

Conxa

els records d'infantesa, dels llocs on l'hem viscuda. Una onada de melangia m'ha envoltat en rememorar el meu propi carrer en les teves paraules.
Quina sort tenim de recordar les arrels que ens han marcat, que han marcat la nostra vida i poc a poc han conformat les nostres estimacions. Sempre estaran allà, en un raconet de la nostra memòria per quan les necessitem, per nosaltres mateixos o per explicar-les als quatre vents.

Quan vulguis visitar la Ribera d'Ebre, avisa'm, potser coincidirem i et puc ensenyar quatre coses.

Una abraçada

"... els records són com un dring en la memòria... el carrer no pot tornar la infantesa i s'entossudeix en parlar català..."
Ara els poblets es buiden de gent que migra... i de vegades s'omplen de turistes o alienígenes je je...
quanta enyorança en el cor...!
una abraçada!

la teva poesia i tu
tu i el teu mestre
tu iu la paciència que tens
per entrar a la meva poètica

no tinc carrer,
tot i que també
de fosc trepitjo
les voreres feites de lloses.

sigues molt feliç
moltes gràcies

El carrer que ens acull durant part de la nostra vida és sempre en el nostre record, i tant.
Has fet un preciós poema, m'agraden molt les descripcions que ens ofereix i la visió del poeta.
Ara bé, a la primera estrofa, m'hi sobra tanta "olor" (comentari molt subjectiu)

Enhorabona i gràcies per deixar-nos caminar pel teu carrer, que parla i fa pensar en català.

angie

MOLT BE m'agradat molt

recodarem allà on vam créixer perquè forma part de nosaltres com l "les converses a la fresca" de nits i "les corredisses" de dia quan fèiem alguna malifeta, com trucar als timbres dels veïns.

Els records i la memòria som nosaltres i no hi podem fer-hi res i amb el pas del temps ens omple de de nostàlgia que és el sentiment que transpira el teu poema.

Un petonàs, roda03.

Lavínia

Com t'agraeixo aquest gest Roda, m'has fet emocionar, no crec merèixer tant. De totes maneres accepto la dedicatòria amb molta il·lusió venint de tu que ets una gran persona i un gran poeta. Gràcies 1000 doncs no se com expressar-me, sembla que de cop i volta m'hagi quedat sense repertori literari. Deu ser l'emoció. És un poema preciós i la manera del descriure'l molt maca Roda, m'agrada i no perds detall, l'abric, les sandalies, l'olor de net, ens descrius la concorrència del carrer, la nostalgia dels carros i dels cavalls, els jocs de carrer amb l'altre canalla, les converses dels veïns a les nits d'estiu. Tantes coses, tantes que no acabariem en una bona estona! Em cal felictar-te per haver regalat aquesta obra literària tant humana.Una abaraçada! molt forta Roda 3!

esperava el teu nou poema. I m'has transportat. M'has dut de la mà per dins de la teva intimitat, per dins de la teva memòria, per aquell vell carrer que ara ja està potser massa canviat...

He de reconèixer que m'ha agradat moltíssim el princici, i el que repeteixes periòdicament en el poema:

"Avui, només escric per mi mateix
i pels records del meu carrer"

Amb això, siutes al lector en un lloc priviliegiat ja que, com he dit abans, el fas entrar a la teva intimitat i a la teva memòria.

Tot el poema ve a ser com una evocació de tot allò que es perd en mans del progrés. No sé com explicar el que m'ha fet sentir; vull dir que és com si el carrer, els costums de llavors, fos un símbol d'aquelles petites coses que sovint van passant de llar, sense adonar-nos de que hi són i marxen.

És un poema del tot emotiu, que és capaç d'aturar per uns instants la ment del lector i deixar sentir les "campanes de la memòria", i deixar-nos dur, a través de les teves paraules, a un viatge per la memòria ple de records. Realment, el teu poema se m'apareix com una fotografia d'aquelles antigues, en blanc i negre, feta d'aquell paper un pèl massa gruixut i lleugerament descolorida.

Etstimat roda, un cop més, la meva més profunda admiració.

Una abraçada.

Salz.