El llamp

Descrius la força abassegadora de la natura, amb un ritme àgil, indeturable.
Un llamp retornant a la terra, tancant el cercle.

Una abraçada!

mariona

lo meu no és la poesia, però aquesta m'ha cridat l'atenció pel títol, m'agraden els trons i llamps, i crec que tu has descrit molt bé la seva força, jo tenc un relat "mal te toc un llamp" que no trat els elements tant poeticament. Que no et comenti no vol dir que a vegades no pegui una ullada a la teva poesia, però mai ser que dir.
He vist que tens coses en prosa, et promet llegir el te "Barbanegre" també va ésser un famós pirata mallorquí, dels que encalçaven les naus catalanes.

Recoi! llamps i trons pero no al tibidabo!

Que en saps de fer poesia Averrois, i jo em pregunto, on és la gent que et fan tant pocs comentaris? Tu et mereixes més!

M'agradat moltissim, tens una traça amb la rima que a més d'un li agradaria tenir tant sols la una quarta part.

Gràcies i endavant!

Ostres! Que bo!

Quina traça amb la rima i descrint ben bé la personalitat del llamp. M'ha encantat!

Gran poema i grans rimes. Tot i que tro no lliga amb por. Et felicito per la bellesa i simplicitat dels versos que dónen pas a imaginar imatges i actes de la natura. T'ho diu el llampec, que els llamps i els trons li agraden tant. Gràcies, Averrois per fer que la naturalesa tingui un lloc destacat a la poesia.