El metge del meu poble - Don Eduard Camps Cava

Era un sant baró i no hi havia poble dels voltants que no ens l'envegés. Ja era vellet quan jo el vaig conèixer, però amb la seva mula mansa i el seu parasol vermell corria encara per valls i turons per atendre els malalts de llogarrets i masies amb l'afecte d'un pare. A tot arreu trobava bona acollida i si la seva ciència no era gaire moderna ni gens complicada, en canvi el seu bon humor i la seva bonhomia eren excel·lent tònic pels malalts que visitava i pels seus familiars.

Enemic declarant de les drogues modernes i de les injeccions, deia sovint que dels remeis acabats en ina el més efectiu era la gallina i no receptava altres coses que cataplasmes de llinosa, tisanes d'herbetes, i flors cordials, lavatives i sangoneres. No cal dir que amb aquests procediments la seva fama entre els camperols era immensa i acostumaven dir d'ell que era l'aigua de bacallà: que si no cura tampoc no mata...!

Dels conflictes en què s'havia trobat per la ignorància dels camperols que visitava en tenia un feix per contar. Una vegada va receptar unes píldores a un malalt, recomanant que n'hi donessin una cada tres hores. La muller del pacient li féu notar que no tenien rellotge per comptar les hores.

- Ni rellotge de sol? - preguntà el doctor.
- No senyor. Com que de nit no marcava el vam treure.
- Doncs mireu, cada vegada que canti el gall, doneu-li una píldora.

A l'endemà, quan tornà a veure el malalt el trobà sense cap variació. I al capçal del llit, la capsa de píldores era encara ben plena.

- I doncs, les píldores? No les heu utilitzat?
- Si, senyor - respongué la dona - però a la tercera ja s'ha mort.
- S'ha mort? Qui?
- El gall, pobra bèstia! Com que vostè ens va dir que n'hi donéssim una cada vegada que cantés!

Un dia visità un malalt que vivia en un casal vora la riera on hi havia uns quants àlbers magnífics. Després de receptar l'acostumada tisana d'herbetes i un cataplasma ben calent recomanà que l'endemà al matí a punta d'alba li donessin una lavativa.
L'endemà trobà el malalt tot aplanat de fadiga amb el cos ple de verdancs i blaus i amb tots els símptomes d'un greu refredament.

-Què li heu fet a aquest home? - preguntà tot alarmat.
-El que vostè ens va dir. I per cert que ens ha costat molt de pujar-l'hi.
-De pujar-lo on ?
-A la punta de l'àlber per donar-li la lavativa...

Els ignorants pagesos, havien pujat el malalt, amb cordes i politxes, fins al cim d'un dels enlairats arbres per complir allà l'ordre del metge!
Aquest va ser Don Eduard Camps Cava, gran metge que fou de Guissona. Va ser un gran arqueòleg, home enamorat de la seva terra que va soscavar fins a les arrels més profundes per saber la història del seu poble, prova és el museu arqueològic de Guissona que mostra la època romana e ibèrica.