La tendeta d'en Pauet i la terraire.

"No només de pa viu l'home" però tampoc podríem concebre el pa estricte sense acompanyament com a aliment únic, encara que sigui bàsic per satisfer les necessitats primàries del cos. Sense pa no hi ha cap menjar, llevat de la fruita, si bé no són pocs els qui l'assaboreixen acompanyada d'una bona llesca de pa, els catalans tenim molta fama de "panarres". Res no ho prova tant com menjar un bon timbarro de pa que sucat amb un bon raig de vi blanc o negre del mateix porró i ensucrat o bé untat amb tomàquet, mel, mantega o figa; també es bo torrat fregat amb all.

La tendeta d'en Pauet del meu barri, era un poema, estava abarrotada de gènere fins al extrem que no es podia entrar, des de el carrer demanaves el que necessitaves i t'ho servia en Pauet. Allà hi podies comprar de tot: un llum d'oli, cigrons cuits o també, una cinta matamosques... a les diades destacades com per exemple per carnestoltes hi podies trobar carotes, trompetes de paper, barrets, etc. També hi havia cada setmana les botifarres de fora, que li portaven per acontentar a la clientela exigent.




La terraire

La filla d'en Pauet era la terraire, era una noia jove quan la vam conèixer, entre 18 i 24 anys, de mirada atrevida, ull viu i penetrant, descarada i poc respectuosa, una mica vulgar, amb roba descolorida i vella i en general amb un aspecte pobre i brut.

Portava un ase a la mà, i a l'altre una curullada de terra d'escudelles. Anava pels carrers cridant:
-Quiiii... vooool.... terra !

Es deia Tereseta, hi es dedicava a vendre terra per fregar els esglaons de marbre blancs, coberteries de plata o de alpaca. Donava molt bons resultats.

Aquest tipus de ventes es va allargar molt, del clàssic baladrer va ser la que més temps va durar.