Poll, poll a on vas?

...un rei d'un petit estat anomenat El Solet. Aquest monarca tenia un gran defecte, que era molt mal gastador, sempre li faltaven diners i esclar, tenia que demanar-los a qui fos. En una ocasió d'aquestes els va demanar a un ciutadà que li deien el Poll, li va deixar una bona cosa quedant que en una data senyalada li tornaria. Va passar la data confirmada i el monarca no pagava i el Poll un dia va decidir prendre camí per anar a cobrar; a primera hora del matí va prendre el camí i camina que caminaras quan feia una estona se li va acostar una formiga i li va dir:
"-Poll, Poll a on vas? "
"-A casa del senyor rei a cobrar diners."
"-Que em deixaries vindre?"
"-No que ets massa petita i et cansaries."
"- No em cansaré, no em cansaré , Poll deixa'm vindre."
"-Bé, doncs vine, pero no em diguis que et canses."
"-No ho diré, no ho diré Poll."
I van continuar el camí, al cap d'una estoneta van passar per una font i on hi havia un peixet que feia santironets en una bassa d'aigua i lo mateix, els va cridar i els hi va dir que si els podia acompanyar que se sentia molt solet. I el Poll com ja portava la formiga no va gossar dirli que no. I camina que caminaras tots tres camí endavant. Al cap d'una estona la formiga va començar:
"-Poll, Poll que estic cansada."
I el Poll li va dir:
"-Veus, veus com t'ho deia que et cansaries! Puja a la meva panxa que et portaré"
I camina que caminaras el peix va fer lo mateix.
"- Poll, Poll que estic cansat"
Ja casi, casi estaven al castell del rei i el Poll va veure una òliva que el cridava i li deia:
"-Poll, Poll a on vas?"
"A casa del senyor rei a cobrar diners"
".Et puc acompanyar?"
"-Si, si, no ve d'un"
Van arribar al castell , en picar a la porta va sortir un criat i els hi va dir que volien.
"Digui-li al sr.rei que soc un poll que li va deixar diners "
I el criat el va anunciar:
"-Sr. rei a la porta hi ha un poll que diu que be a cobrar diners."
"- A cobrar diners diu ?"! No vui pas pagar a ningú"
"mira tira'l al graner i amb tant de gra quedarà ofel¡gat.
I el criat aixi ho v a fer. Pero va sorir la formiga de la panxa i es va menjar tot el gra. L'endemà al matí, el criat va anar al graner pensant que el poll estaba mort i el va trobar viu. Va anar corrent a avisar el rei:
"-Sr rei, sr. rei , el graner és buit i el poll es viu.
"Tira'l a l pica del oli, allà si que s'ofegará "
I lo mateix, va sortir l'òliva de la panxa i es va beure tot l'oli.
"-Sr. rei Sr. rei que la pica es buida i el poll es viu i varen decidir tirarlo al pou de l'aigua"
Pero al endemà el pou era buit perque va sortir el peixet i es va veure tota l'aigua i amb les mans al cap el criat va anar cridant al rei:
"Sr rei, sr rei el pou es buit i el poll es viu"
Bé i per ultimes van decidir veient que no s'en sortien van penar fer una foguera a la plaça del poble a veure si cremaven al poll, pero quan el tenien tot lligant i ja ¡començaba a cremar va sortir el peixet i com que habia begut tota l'aigua del pou va apagar tot el foc.
Veien que no s'en poia sortir, aquell rei, malpagador, no li va tocar altre remei que pagar pensant que poder si ho hagues fet del prinicpi no hauria quedat malament i hagues complert com es deu complir. El poll, la formiga, l'òliva i el peixet s'en van anar a casa molt content a celebrarlo, el poll estava molt agraït als seus amics perque l'havien ajudat de veritat, l'havien salvat la vida i això no ho volia oblidar mai.