Semolers i fideuers

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

Els dinars o àpats de migdia de les cases Barcelonines començaven amb l' escudella de sémola, arròs i fideus sols, macarrons o una altra clase de pasta, i a l' estiu es menjava especialment en dies determinats, l'escudella barrejada, afegint-hi alguns llegums o verdura fresca.
La sopa de pa es reservava per el sopar, i encara n' hi havia alguns que preferien l' escudella rescalfada que havia sobrat al migdia... creien que era més gustosa.
La costum dels barcelonins de menjar tanta escudella feia que els fideuers, coneguts antigament semolers, i després per fabricants o venedors de pastes per sopa fossin nombrossos i agremiats al gremi de semolers, sota la protecció de la mare de Déu dels Desemparats.
Encara avui dia, està existent el carrer semoleres situat darrera del mercat de santa Caterina.
La sèmola, pel seu aspecte, la seva elaboració i la seva preparació es confón amb les farinetes, però hi ha una diferencia de calitat, ja que aquestes, conegudes també per "Farro", soles ésser de farina d' ordi o meresc, mentre que la sémola té per fonament el blat.
Els llamieners no trobaven bona la sèmola si no hi afegien al plat una o dues cullerades de sucre barrejat amb la cansalada fregida.
Els fideus i els macarrons són després de la sémola les pastes més antigues, els fideus més fins coneguts per cabell d' àngel, i els fideus més llargs i gruixuts enrotllats.
Segueixen d' arrera dels macarrons els galets,i cargolets, que venien també a guarnir l' escudella de nadal. Les vetes llises i arrisades, les estrelletes, els pistons, la llavor de meló....
Les botigues de fideuer eren ben característiques. El taulell i el fustam dels aparadors i vidrieres eren pintats d' un color clar, i en els prestatges es destacaven els paquetets de macarrons embolicats. En aquestes botigues es venien, amés dels generes pròpis, altres productes adients, com mantega, formatge ratllat, prunes seques, pinyons, orellanes, melindros, avellanes, ametlles torrades, panes i altres menuderies.
Com a anécdota us explicaré que es creu que la casa Bigorra fou la primera que va fabricar els fideus anoments "cabell d' àngel " i les pastes de lletres.

Comentaris

  • Quina gana!!! CORRECCIÓ.[Ofensiu]
    simona | 27-04-2006 | Valoració: 10

    Quina gana m' ha fet agafar Mª Pilar!!! Fideus, estrelletes... cabell d' àngel....mmmmmm ja m'ho estic imaginant. Que bé que es menjava en aquella època! Quines botiguetes més bufones que devien ser no??? Ara de tot això ja no en queda res.
    M' ha agradat molt llegir-te. Espero que continuïs escrivint sobre aquests temes que tant ens agraden.
    Felicitats!!!

  • Quina gana!!![Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 26-04-2006 | Valoració: 10

    Quina gana m' ha fet agafar Mª Pilar!!! Fideus, estrelletes... cabell d' àngel.... mmmmm ja m'ho estic imaginant. Que bé que es menjava en aquella època. Quines botiguetes més bofones que devien ser no??? Ara de tot això ja no en queda res.
    M' ha agradat molt llegir-te. Espero que continuïs escrivint sobre aquests temes que tant ens agraden.
    Felicitats!!!!

  • per culpa...[Ofensiu]
    Capdelin | 25-04-2006 | Valoració: 10

    dels Bigorra els àngels es venen els cabells daurats i les sopes són plenes de lletres i formen paraules rares al fons del plat je je...
    sí, vaig rebre tots els teus dibuixos... gràcies... obriré una galeria d'art. ja ja
    una abraçada.

  • quina gana![Ofensiu]
    August | 21-04-2006 | Valoració: 10

    i que bona que era l'escudella i la carn d'olla eh? maria pilar?
    abans si que sabien alimentar bé als catalans que amb el seun esforç havien de tirar endavant el país!!!!

    I com diu una dita del meu pare: "un home fart de faves al darrera una paret apreta com set!"

    No hi ha res com la cuina popular autòctona de sempre!

    I bon profit!

  • La Banyeta del badiu | 19-04-2006 | Valoració: 10

    A Badalona, hi havia una fàbrica que feia pasta, tota lasse de pata, és deia LA SOPERA , ja fa uns quans anys que s'en va anar al cel. Estava molt aprop del ajuntament i era un establiment centenari. I mai més he vist tanta variació de pasta, de tots els gustus, colors i exure.
    Un petunet. Pilar.

  • És interessant[Ofensiu]
    vitrasius | 17-04-2006 | Valoració: 10

    Reflectir els nostres costums i la nostra història crec que és sempre important. La meva filla, Aurea, li agrada llegir aquests relats.
    Però s'ha de ser original i no copiar mai de cap llibre, per no repetir coses que ja s'han dit. Crec que és molt original explicar les vivències propies i les pàgines viscudes.
    Endavant, però sobre tot que no siguin massa curts els relats.

  • ummmmm[Ofensiu]
    Carlos ellokodelxovo | 17-04-2006 | Valoració: 10

    tu creus que tens que parlar de fideus per aqui !! que no penses en la gent que potser es posa a llegir i encara no ha dinat !! jajaja
    mmm... em sembla que tindré que anar un dia a Barcelona a buscar aquest establiments on hi venen aquestes coses tan bones que dius :)

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

507 Comentaris

314500 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com