Hola, Atlantis

Tot i ser una ficció, jo penso que això passa més del que ens pensem.

Segur que hi ha alguns escriptors que tenen altres escriptors treballant per a ells. I ja diuen que això és igual, que l'important és l'obra.

Gràcies per comentar el meu relat La loteria de la vida.

Una salutació

Hola, Rosa

Tant de bo pogués plorar amb aquestes llàgrimes tan sentides que descrius en el teu poema.

És curiós. Recordo perfectament les tres vegades que he plorat essent adult. Tot i que, molts cops, he plorat per dins, que crec que també compte.

Gràcies per comentar el meu relat La loteria de la vida.

Una salutació

Hola, Prou bé.

Aquest relat és tot un exemple d'un comportament assenyat. Un dia que una persona té una cita important, tot li surt del revés, i en comptes de continuar endavant, decideix aturar-se i respirar.

La veritat és que jo mateix no hauria sigut capaç de fer una cosa així. Segurament, m'hagués presentat en l'editorial i l'entrevista hagués sigut un desastre.

Molt bon relat.

Gràcies per comentar el meu relat La loteria de la vida.

Una salutació.

Hola,

El teu relat m'ha fet pensar en el monstre de Frankenstein. I també en el fet que, algun dia, hauríem de prendre'ns la molèstia de conèixer les persones abans de deixar-nos emportar per les primeres impressions.

I la veritat és que, tard o d'hora, algun dia veurem en el nostre reflex una mena de monstre en el qual no ens voldrem reconèixer.

Una salutació

Hola, Prou bé.

És veritat que no podem menystenir la força de la nostra esperança. Gràcies a l'argúcia del pintor, aquest aconsegueix que la noia encara pensi que no ha arribat l'hivern.

Un relat molt sensible expressat amb una prosa poètica.

Gràcies per comentar el meu relat Petit Balanç.

Una salutació.

A mi m'ha fet la sensació que en aquest relat hi ha un desdoblament de personalitat. Si no fos així, seria impossible que no parlessin entre elles dues. Això sí, hi ha una que sap que són la mateixa persona, i hi ha una altra que no n'és conscient.

Des de fa uns anys ja em costa reconèixer-me en el mirall. I sé que aquesta sensació anirà a més.

El teu relat és molt divertit i fa pensar.

Moltes gràcies per haver comentat el meu relat Petit Balanç.

Una salutació.

Hola, Unicorn gris. Evidentment, aquest grup de dones liderat per Carry A. Nation (Cuida una nació, en anglès) eren feministes. I no tan sols lluitaven contra el consum de l'alcohol, sinó que a més volien el sufragi universal i també defensaven altres idees avançades al seu temps. Reprodueix un moment històric. Me n'alegro que t'hagi agradat. Salut!

Hola Unicorn gris. Moltes gràcies pel teu comentari. Igualment, m'agradaria afegir que el nom del nen no és gratuït, que estic parlant d'una escena històrica que podia haver-se produït, ja que un dels pitjors genocides de la història va voler ser artista des de petit. Salut!

Hola Aleix. Aquest relat m'ha semblat magnífic perquè ha aconseguit una cosa molt difícil: emocionar-me. Quan l'he acabat de llegir tenia la pell de gallina i els ulls humits. A mesura que anava avançant he anat veient quin era el final just al ritme que tu has marcat. Has aconseguit el que pretenies. Està molt ben escrit. El ritme, l'optimisme i les ganes de superació l'impregnen de dalt a baix. Felicitats!

Hola E. Viladoms. Aquest relat m'ha fet pensar en la meva infància, en les hores que passava pujat a una bicicleta, que gairebé eren més que caminant. És un relat fresc, àgil i molt dinàmic, ple d'energia i vitalitat. M'ha agradat molt!

Hola Aleix. Efectivament em vaig estar documentant sobre la temprança i vaig arribar a aquest personatge, una dona que armada d'una destral i ajudada per un exèrcit de dones es va dedicar a destrossar uns quants bars en els EE. UU. del segle XIX. Penso que aquesta dona es mereix una novel·la o una pel·lícula, si no és que ja s'ha fet. Gràcies pel teu comentari!

Hola Aleix, si ho penses realment, la sorpresa no és tanta sorpresa, perquè què podíem esperar d’un reality, sinó és el expandir el vici i la depravació entre els més innocents? Gràcies pel comentari.

Moltes gràcies, pel teu comentari Aleix. Me n’alegro que t’hagi agradat tant. Si no poses entrebancs o controls, la corrupció s’apodera dels estaments públics. És llei de vida. Una abraçada per a tu, Aleix, i que tinguis un bon any 2018.

Gràcies per comentar, E. Viladoms. Efectivament, era la meva intenció, provocar un gir final dels esdeveniments que deixi el lector fora de joc. Estic content d’haver-ho aconseguit almenys amb tu. Una salutació!