És bonic deixar-se emportar de tant en tant per la imatge d'un record de quan érem petits... Sempre pots tornar per uns instants a sentir olors, veure colors o notar emocions que en altres èpoques et resultaven familiars.

M'ha agradat llegir-te!

Gràcies pel teu comentari i fins aviat!

aldix

Hi ha déus i déus... i quan en pots veure i escoltar algun de ben aprop, realment és una experiència màgica! I ho dic perquè he tingut el plaer de veure'n uns quants... ;)
Molt ben trobat!

Gràcies pel teu comentari, per cert, però tot el mèrit és de l'escena que vaig veure (jo només la vaig intentar traslladar al paper...)

A reveure!
aldix

PD. Efectivament, compartim Girona!!!

M'ha enganxat des de la primera línia, he vist cada imatge, he llegit ràpid per poder arribar al final amb les ànsies de com acaba tot plegat... absolutament genial i escrit amb un gran estil. Es poden aprendre moltes coses llegint-te! ;)

Per cert, gràcies pel teu comentari, m'ha agradat molt!

aldix

A vegades un lloc ple de gom a gom pot ser el lloc més solitari del món... i sol passar als pubs, discoteques i altres lloc així, on acabes alienan-te de tot i de tothom, i només creues mirades que et sembla que t'anul·len la personalitat. Considero que aquesta fase és passatgera, i l'important és no caure en la rutina de dissabte rera dissabte amb la mateixa gent i al mateix lloc. La improvisació és una de les millors armes, a més de la il·lusió de provar coses noves (no em refereixo a substàncies il·legals, jejeje). A vegades, simplement un passeig de nit a la platja, una bona conversa, o ser prou forta per dir avui no surto i em quedo a casa a llegir un llibre, t'omplen d'energia!
Encantada de llegir-te
Salut!
aldix

... les que m'han provocat aquestes paraules. Un cúmul de sensacions obscures, i fins i tot una mica angoixants. No sé si és el que pretenies, però m'ha agradat. Sobretot els últims versos, amb aquesta imatge tan ben aconseguida.
Per cert, gràcies pel teu comentari. La fotografia de la biografia, efectivament és una de les més típiques de Londres (fa poquet també en sortia una de similar acompanyant un text del dominical de La Vanguardia). La vaig fer fa un any quan vaig anar a un concert amb dos amics, viatge que -sense saber-ho- significaria l'inici d'una nova etapa de la meva vida.
Et continuaré llegint!
Salut!
aldix

El relat transmet les possibilitats de canviar el fil de la nostra història, sobretot quan dones les batalles per perdudes... Llavors és quan ens hem de donar ànims i ressorgir de les cendres com l'au fènix.
M'ha agradat llegir-te, segur que tornaré!
I merci pels teus comentaris, espero que de debó t'hagin agradat aquets petits passatemps meus...

Una abraçada
Aldix

... el banyador a punt! Jajajaja, m'ha agradat molt i m'has fet riure! Em sembla que alguna de les tècniques aquàtiques me l'estalviaré per això...
I merci pel teu comentari!
Ciao!

Sóc de les que s'entrebanca de tant en tant, de les que baden amb qualsevol cosa, i de les que ha xocat amb més d'una farola quan va passejant pel carrer (ús incorrecte del llenguatge, ja sé que es diu fanal i no farola). Moltes gràcies per la guia, crec que la meva vida donarà un tomb de 180 graus a partir d'aquesta lectura ;)
Et convido a llegir-te un parell dels meus relats, que crec que poden ser-te interessants: "Breu manual d'ús dels bons infidels" i "Oh, merda!". La realitat i la quotidianitat donen per a molt...
Salut!

Aldix

Definitivament, cada comentari teu és -en el bon sentit de l'expressió- com una ona expansiva, que m'empeny a rellegir, a imaginar-me el que he escrit i a veure-ho sobretot des del punt de vista de les teves paraules. Moltíssimes gràcies, de debó, per les teves aportacions i celebro que t'hagi agradat (si vols saber un secret, el "camp de l'avi" existeix de veritat i el veig cada dia des de la meva finestra, potser per això i per altres motius és un raconet molt especial per a mi).
I aprofitant que m'has suggerit aquest teu relat... m'he quedat sense paraules. Les descripcions són sensacionals. M'ha semblat estar veient (i visquent) un quadre impressionista, amb una paleta de colors excepcional que m'ha anat esquitxant fins a captivar-me. He sentit la vida, i indefectiblement, la mort. Aquest relat desprèn una atmosfera que s'instal·la dins del lector i que és realment difícil d'oblidar.
Tornaré a llegir-te!!!
Aldix

... hauríem de ser més racionals, però com costa!!! (i més en època de rebaixes)
M'ha fet gràcia aquest relat, escrit amb una gran naturalitat. M'ha semblat que era jo mateixa la que em barallava pels pantalons... i el sentiment de culpa (i, si em permets, el sentiment de "que ximple sóc, si igualment no me'ls podré posar"...) estan super ben expressats.
Per cert, moltes gràcies pel teu comentari al meu relat, però si t'he de ser sincera, quan l'he llegit he pensat "és millor el comentari que el relat en sí!!!" Jejeje ;)
De ben segur, em tornaré a passejar pels teus relats.
Una abraçada
Aldix

... el vincle entre els dos personatges, no? suposo que tots ens hem vist lligats d'alguna manera a algú o alguna cosa i podem notar com s'expressa la impossibilitat de dur a terme un canvi radical... A vegades sembla més fàcil conformar-se! M'ha agradat la quotidianitat de l'escriptura.
Per cert, merci pel comentari!
Salut!
Aldix

... que algú escriu sobre Pujals dels Pagesos!! I molt més... la teva poesia és una barreja d'emocions, intimitats i somnis que arriben a l'interior de qui para a llegir-les... Et seguiré llegint, de ben segur, ara que he descobert que corres per aquí, jeje ;)
Aldix

M'ha agradat el teu relat! La veritat és que m'ha sobtat veure plasmat en un text d'una altra persona una cosa que he sentit tantes vegades a casa... contra aquest tipus de companyes més val no tenir gelos... ja se sap: si no puedes con tu enemigo, únete a él!!!!

Merci pel comentari. La veritat és que és totalment autobiogràfic, i segurament tens raó quan dius que faltaria algun nexe amb aquesta frase (com que significa molt per a mi, suposo que ho he donat per sobreentès...). Ho tindré en compte per a pròximes vegades! ; )

Merci pel teu comentari... realment les opinions sempre ajuden a veure les coses des d'altres punts de vista. Aposto per la quotidianitat perquè és el que veig a diari, el que m'afecta i em motiva alhora. Et llegiré quan tingui un ratet, i ja per acabar, una petita especificació: sóc 'tia'...
aldix ;)