El forat de les coses petites

Un relat de: aldix

Tinc un forat. És el forat de les coses petites. Ni és tangible ni es pot veure, però m'hi cap tot allò que em captiva per la seva bellesa, que m'encén papallones a la panxa...
El vaivé de les onades, amb l'escuma salada que cobreix la sorra torrada.
També hi tinc l'olor dels carrers de la ciutat de les llums. L'olor i la música d'acordió al ritme del Sena. Una boina de color rosa d'aquelles que t'abriga de l'aire francès glaçat. I, fins i tot, el retrat d'uns ulls i unes mans envellides pel carbonet de Mont-Martre.
En un altre costat, hi tinc la imatge d'una piruleta immensa, rodona, amb una dolça espiral cromàtica, i la cara de felicitat d'un nen que l'ha tret de sota un tronc. Un tronc que es deixa picar sense queixar-se i encara et caga un regal.
Mirant, mirant... hi veig ciutats engalanades per les festes de Nadal. Una oceànica capa de llums de colors que criden el nom dels vianants, un a un. Rítmicament s'encenen i s'apaguen com una picada d'ullet. Alguns fins i tot somriuen als qui en aquells dies tenen un moment per pensar en alegria i felicitat. I també a aquells que no són tan afortunats.
Busco una miqueta més i en trec uns ossets de cotó blanc que es formen al cel, els dies de blau intens. Ossets, xaiets, i les formes més inversemblants que ens miren i ens assenyalen, però que de seguida es transformen seguint el fil de la imaginació.
I quina imatge aquesta! Les galtones perfectes dels nadons, suaus, gairebé lliscants, rosades, talment una poma vermella d'aquelles que et sap greu mossegar per la gran bellesa que alberguen.
Com la sensació d'obrir un llit com si fossin les tapes d'un llibre. Estirar-t'hi molt a poc a poc i notar els llençols nets, acabats de posar, tibats per una mà experta. I despertar-te l'endemà encara amb totes les peces perfectament ubicades, amb l'olor que t'ha seguit a través dels somnis i sentint que el teu cos s'ha contorsionat suaument amb les carícies dels llençols.
Un dels sons que ocupa lloc al forat, és un so que embolcalla tot un teatre en finalitzar una obra que provoca ovació. Els aplaudiments in crescendo d'aquells qui expressen un sentiment, un agraïment a uns personatges que saluden sentint-se homenatjats.
Una nevada constant de pètals crea una atmosfera irreal al meu forat, talment un d'aquells souvenirs en forma de boleta que et permeten guardar el patrimoni de la humanitat en un prestatge. Són pètals immaculats, que units formen una margarida perfecta, blanca, senzilla però elegant. Cada un porta escrit a darrera un "sí" o un "no", però et pots quedar amb el que et convé a cada moment.
Més al fons, hi tinc una llàgrima. És una llàgrima densa però transparent, que un bon dia va lliscar galtes avall amb l'omnipotència d'un Stenway negre que al mig d'un auditori va deixar-se exprimir per la genialitat de les "Reflections"...
Però no em puc oblidar del lloc preferent del meu forat de les coses petites. L'ocupa, sense cap mena de dubte, aquella persona que m'inspira el dia a dia. Amb un somriure picaresc que s'amaga rera una capa seriosa, amb una aixecada de cella simulant un galant de pel·lícula en blanc i negre... i aquells ullets, aquells ullets clars que s'orientalitzen per moments amb un raig de sol, la son, una rialla... Com m'agraden aquells ullets que amb coses petites amenacen en crear rierols platejats, que s'il·luminen en sentir-se estimats, o que es tanquen en banda amb el terror de la duresa d'una imatge. Amb la seva calidesa, creen una estol de llum tènue que embolcalla el meu forat de les coses petites, i a mi.


Comentaris

  • genial...[Ofensiu]
    montxita | 14-12-2006

    ple de sensacions que transmets amb les paraules.
    Quin forat, tant petit però gran alhora!

    M'ha agradat molt!!!

    Montse

  • amelie | 23-11-2006 | Valoració: 10

    tendre

l´Autor

Foto de perfil de aldix

aldix

24 Relats

36 Comentaris

26309 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
1981, piano, televisió, desembre, París, lectura, margarides, música, amistat, mar i muntanya, 30, exigent, diaris, natura, Girona, negre, comunicació, gira-sols, viatges, Garrotxa, cafès, somnis... No som més que la suma de les petites coses que anem posant indefectiblement a la motxilla de la vida.