El joc del pollastre

Un relat de: aldix

Quan era petita, la meva mare em feia un joc abans d'anar a dormir que em deixava a punt per somiar. Lluny de glamours i sofisticacions, li dèiem "el joc del pollastre". Ella era la cuinera, i jo el pobre animaló, és clar. Així doncs, començava a fer-me a parts: una cuixa, una petxuga, una ala... sempre atacant llocs estratègics i sensibles a les pessigolles. No parava de riure, de cridar, de moure'm damunt del llit al ritme dels seus atacs innocents. Algun cop havia acabat plorant de tant riure, o havia fet pujar el meu pare a veure què fèiem... la qüestió és, que acabava tant cansada, que de seguida m'adormia.
Ahir no em va venir son, però com quan era petita i la mare em feia "el joc del pollastre", em vaig enrojolar, vaig riure i cridar, intentant esquivar els seus moviments imprevisibles. Va ser només un moment, però em feia pessigolles, unes pessigolles vives, plenes de significat. Ell, que encara no un minut abans m'havia dit: "no ens enfadem, eh?". Era impossible estar enfadada quan no podia deixar de suplicar-li que parés, entre rialles.
A vegades els sentiments afloren de la manera més inversemblant, de la forma més estranya. En aquells instants, vaig notar físicament que un altre trosset del meu cor es desprenia per instal·lar-se, per sempre més, en el seu. Amb aquell simple joc infantil, amb aquella mirada de nen entremaliat, vaig percebre milions d'estímuls que em van fer pensar durant hores.
Aquesta és una de les imatges que vull anar recordant, sobretot en dies ennuvolats, perquè brillarà per si sola en el meu forat de les coses petites.


Comentaris

  • Imatges[Ofensiu]
    F. Arnau | 14-12-2006 | Valoració: 10

    Hi ha records que queden com enganxats en algun lloc del nostre cervell, i que sempre estan a l'abast de la memòria. Deu de passar com al disc dur dels ordinadors, que tot està en arxius, i alguns són més accesibles que no pas uns altres.
    El teu relat regalima sentiments.
    Molt bé! i... Endavant!
    BON NADAL!
    FAiX

  • Gràcies[Ofensiu]
    aldix | 07-12-2006

    Merci pel comentari. La veritat és que és totalment autobiogràfic, i segurament tens raó quan dius que faltaria algun nexe amb aquesta frase (com que significa molt per a mi, suposo que ho he donat per sobreentès...). Ho tindré en compte per a pròximes vegades! ; )

  • Sentiments ben expressats.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 07-12-2006

    Sona autobiogràfic, i ho deu ser, perquè explica uns sentiments que s'intueixen més que no pas es llegeixen, i no pas perquè no estigui ben descrit, que ho està i molt, sinó perquè amb el llenguatge no ho podem donar tot pastat; primer, perquè no podem, i segon perquè el lector ha de ser creador quan llegeix. Així aquest relat explica molt, però ´fa sentir més del que explica, com els bons relats, com la bona literatura.
    Només hi ha una frase que em sona com penjada enmig del relat, potser li caldria una altra mena de puntuació, enlloc d'estar entre dos punts, o algun nexe:

    Ell, que encara no un minut abans m'havia dit: "no ens enfadem, eh?".

    La frase està bé, eh; el que no m'agrada és on i com està ficada.
    Però ja et dic que, a banda d'aquesta petitesa, el relat és molt bo.

l´Autor

Foto de perfil de aldix

aldix

24 Relats

36 Comentaris

26316 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
1981, piano, televisió, desembre, París, lectura, margarides, música, amistat, mar i muntanya, 30, exigent, diaris, natura, Girona, negre, comunicació, gira-sols, viatges, Garrotxa, cafès, somnis... No som més que la suma de les petites coses que anem posant indefectiblement a la motxilla de la vida.