Escopir

No volia valorar-te amb un 4, evidentment jeje ha estat un error, elimina el comentari anterior. Et poso un 10!!

plena de paraules on s'hi amaguen significats que segurament, per més que les rellegeixi, només coneixeràs tu. La darrera estrofa, la millor, després d'una espiral de sensacions i sentiments, uns versos que a mi em semblen tristos, melangiosos, però alhora preciosos.

Felicitats

... les que m'han provocat aquestes paraules. Un cúmul de sensacions obscures, i fins i tot una mica angoixants. No sé si és el que pretenies, però m'ha agradat. Sobretot els últims versos, amb aquesta imatge tan ben aconseguida.
Per cert, gràcies pel teu comentari. La fotografia de la biografia, efectivament és una de les més típiques de Londres (fa poquet també en sortia una de similar acompanyant un text del dominical de La Vanguardia). La vaig fer fa un any quan vaig anar a un concert amb dos amics, viatge que -sense saber-ho- significaria l'inici d'una nova etapa de la meva vida.
Et continuaré llegint!
Salut!
aldix