Vine

Un relat de: aldix

Sento com la brisa marina em parla fluixet.
M'explica un conte a cau d'orella,
mentre m'empolsa la cara de cristalls salats.
Tanco els ulls i m'apareix l'escuma platejada del Mediterrani.
Jugo amb la manta sorrenca: l'acaricio amb els dits i
en noto cada pedreta, cada granet.
Em relaxa i m'inspira alhora.
Poso la ment en blanc.
Les gavines fan gargots incomprensibles al cel i
canten ben fort una melodia perquè les escolti.
Rellisca lentament la lava brillant d'uns ulls ocres.
El sol projecta vida a una escena amb aires de perfecció.
Ho tinc gairebé tot: brisa, sorra, mar, sol...
Tanmateix, on ets? Per què no véns?
Vine ara, amb mi, i assolirem la perfecció.

Comentaris

  • esperant[Ofensiu]
    ANEROL | 26-07-2007 | Valoració: 10

    què bé que s'està solament acompanyat del mar, les ones... amb la caricia de la brisa, i quantes vegades necessitem compartir-ho i no succeeix

l´Autor

Foto de perfil de aldix

aldix

24 Relats

36 Comentaris

26313 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
1981, piano, televisió, desembre, París, lectura, margarides, música, amistat, mar i muntanya, 30, exigent, diaris, natura, Girona, negre, comunicació, gira-sols, viatges, Garrotxa, cafès, somnis... No som més que la suma de les petites coses que anem posant indefectiblement a la motxilla de la vida.