;)

Molt molt fotut aquest relat. I molt bo.

R.

Segueix sense agradar-me la poesia. Tot i així, molt bon relat.

R.

Veig que tu també has deixat d'escriure...

Com dol llegir relats d'aquest tipus, on t'adones que els temps passa, que ja no ets jove, que els millors moments del passat son aixó, passat, que les amistats de l'adolescéncia, a priori mes fortes que l'adamantium, queden en no-res despres d'uns anys... Diuen que la felicitat no es viu, si no que es recorda, però dol recordar-la, sobretot si el present no es com l'havies imaginat...

Molt bon relat, Bruno, com sempre.

Roarscach (...)

buenas, noia. ja veig que vas endavant escrivint cosetes curioses. a veure si tinc una mica de temps (ultimament va car, el temps) i em repasso els teus relats.

salut!!

Roarscach (el camaleó transparent)

Soc un corrector compulsiu, no d'ortografia (que la deixo molt de banda) si no d'estructura. Puc passar-me hores arrodonint tres lineas. I en els relats petits, tracto d'ordenar les paraules de la manera mes escaient. En relats llargs... be, tinc 300 paguines que reviso des de fa 5 o 6 anys, i que probablement mai acabare de revisar. Soc el meu pitjor critic, res em sembla realment acabat.

Tot aquest innecesari preambul serveix per dir-te que aquest relat i el de la bruixa em semblen poc treballats, els falta quelcom... ritme, musicalitat, no se com explicar-ho. I en nego a reescriure res, doncs el text es teu i tu el publiques tal i com el vas concebir.

En tot cas, endavant amb el teu repte personal. Jo segueixo per aqui, sense escriure gaire però llegint petites coses...

Roarscach

Molt interesant proposta, la vostra, portada mes enllà dins el forum, on, sens dubte, sortiràn coses curioses. M'encanten els relats petits. De fet, les meves narracions es basen en juntar petits relats amb emprant coherencia (no sempre ho aconsegueixo), però en 20 paraules, poc es pot dir. El teu microrelat te base filosofico-social, regust amarg i crítica, però no es gaire rodó. Amb poques paraules s'ha d'afinar molt. En tot cas, un bon relat.

Roarscach.

"La formiga morta no era del mateix color, però la seva sang si ho era..."

Jo tambe començo el diari per l'ultima plana, i acabo quan comença la politica.

En quan al relat, mes cura del fons que de la forma, et cal arrodonir el total.

Roarscach

i jo que pensava que eres una romantica empedreida...

;)

PS: (a la segona part el sr. amor fot el camp, o el maten entre els triglicerids i els lcaseimunitas?)

roar

Content de veure que tornes al tren, xicotot!! Un relat directe (tant directe com es pot amb la teva retorica afilada, tenyida d'inocencia, i amb mes capes que dues cebes) sobre l'absurd de la vida, il.lustrat per la politica, incompresible eina de govern. M'encanta l'absurd. I m'encanta com escrius (no valen els sil.logismes facils, eh!)

Jordi (Roarscach)

del titol en deudeixo que no en té, de titol, i que els lectors hauriem d'aconsellar un d'addient. No m'hi veig amb cor de fer-ho. el que si et diré es que el conte està molt ben redactat (excepte algunes parauletes (sorprendre x estranyar)) però no ha quedat roró del tot. el final es massa precipitat, massa naïf. fantàstic que la Joana (el teu alter-ego, suposo) arribi a la lluna amb una escala i la cordi amb un dels seus cabells, però la resta es palla. en tot cas, un bon relat, tot i que en el futur hauries de planejar una mica mes la direcció del relat.

PS: de totes maneres, mai s'arriba tan lluny com quan no sabem on anem, i en els relats, de vegades, també funciona aquesta tècnica. prova de portar la Joana a la policia per denunciar el robatori de la lluna, o portar-la al circ i que els fils dels globus dels altres nens es barrejin amb els seu propi cabell... no se, podries haver arribat mes lluny.

Roarscach

un relat collonut. has tornat amb desidia feinera i mala llet. un retorn que m'encanta...

Roarscach

impressionant.

El titol es molt dolent. No convida a llegir. Un cop vençuda la temptació, aconsegueixo entrar dins el relat. I quina meravella!! "Hagan sitio, hagan sitio" de Harry Harrison transformada en "Cuando el destino nos alcance" que tenia per titol original el original nom de la teva nau, reminiscencies als films de Russ Meyer, a Mazinger Z, a Alien, a Barbarella, a Star trek, al dibuixant de comics de bondage Bishop i, obviament, a la millor creació de Groening. To de s/f clàssica (Haldemann i la seva guerra interminable), l'erotisme i l'humor de softcore dels 60... una mescla impactant.

Volem una segona part!!

Roarscach