RE: Un problema resolt

Un funeral com aquest caldria viure'l en directe pero de cos present, sens dubte. Diuen els experts -aquells que cada cop saben mes i mes de menys i menys- que es molt sa imaginar-se el funeral d'un mateix, imaginar-se que voldriem que es digues de nosaltres un cop al forat, i aixo ens ha de fer reflexionar per ser millors persones.

Hola llaurador23, joc rec que ja deben haver parlat abans i ara amb aquesta moda de psoar-se un psudònim extra no ho puc saber,...
Sobre el tema de la mort l'altre dia, en una llaarga estona en que em van deixar sense feina vaig sentir l'entrevista, que recomano de la metgesa Nancy Scheper-Hughes, a l'adreça:
http://www.againstthegrain.org/
Vocalitza molt be i s'expressa de forma clara, o sigui amb una mica d'esforç es pot entendre el seu anglès.
Deia aquesta bona dona - que s'ha fet famosa em sebla per la seva denúncia del tràfic d'organs - que a irlanda el funeral es barrejava amb la festa i que la mort no s'amagava. Precisava que "parlor" o sigui l sala d'estar té reminicències funeràries i que és allà on s'estava el cadàver,...en canvi ara un es treu "el mort de sobre" de seguida i al parlo(u)r se li diu "living" room.
A mi en va passar, jo vaig presenciar la mort del meu pare i la seva presència ja mort era molt forta.
Quant al dol, ja el vaig passar abans quan iveia els eu declivi lent i cosntant: "Veig la fulla seca, cargolada pel sol" crec que deia en un poema que em va sorgir d'aquest pensament de l'inevitable fracàs final del pare, amb qui per això em va anar unint un cert sentiment de comprensió mútua malgrat les nostres moltes diferències.

¿Caldria posar un avís a RC dient: prohibit l'humor negre? ¿Caldria especificar: malalties, mort, cadàvers, funerals....? Llavors caldria escapçar bona part de l'obra d'alguns autors de per aquí.

Jo vaig passar, fa uns anys, pel tràngol de tenir la mare morint-se. Els pocs moments que tenia lliures em posava la tele (no podia llegir) i veia reportatges d'animalets....no suportava res més. L'humor em molestava, les notícies em deprimien, ales pel·lícules veia mort i patiment... Per això entenc que MaPIC se sentís malament amb el meu post i voldria que no l'hagués llegit i no s'hagués sentit ferida..... però en el cas dels altres, els que tenen l'ànim sencer ¿Pensen que no es pot parlar amb humor dels funerals? Tots acabarem en un, però ¿tenen dret a ofendre's? ¿Són capaços de diferenciar el que és ficció (em sembla que això era una pàgina literària potser l'han canviat i no han avisat) del que és la realitat?n ¿Pensen de veritat què vaig a funerals de desconeguts?

Lluís