Un camaleó rosa

1a PART

Va entrar, tot observador, a la Gresca, una botiga de disfresses.
-Una disfressa de camaleó, siusplau.
-Quina talla?
-Faig la 40 de pantalons i els jerseis me'ls provo a ull.
-Esperi un moment sisplau.
La dependenta amb aire intel·lectual, com si anés a buscar els XII volums de l'enciclopèdia del romànic a Catalunya, va entrar al magatzem.
L'Enric va donar un cop d'ull a les pistoles de joguina, les perruques, les ulleres de pallasso i un sense fi d'estris de maquillatge que reposaven en un prestatge a punt de caure pel pes.
-Goiti, em sembla que aquest li podria anar bé. És un camaleó de color rosa, aquest any han volgut donar un coloridu diferent a les disfresses. Li agrada?
L'Enric es va acostar al mostrador per veure la munió de roba dins una bossa. Va veure la fotografia d'un home, fet i dret, amb la disfressa rosa posada.
-No té res més?-Va dir sense gaires esperances.
-És l'únic que tinc de camaleó, però tinc altres animals: girafes de tots colors, camells amb gepa o sense, d'estruç…-Va dir la dona amb un to comercial.
-Ui, ui, no, no. Me'l quedo. Quant és?

2a PART...

-Vint-i-cinc Euros -va respondre la dependenta.
-Em sembla car per un camaleó rosa -negocià l'Enric.
-D'acord. Deixem-ho en dinou -va acceptar la dona.
L'Enric va somriure, satisfet de les seves dots negociadores.
Va pagar i va sortir de la botiga amb la disfressa de camaleó rosa a la bossa.
Cofoi, pensava que el fet que la disfressa fos de color rosa no era important: un cop posat, ja l'aniria canviant de color per adaptar-se a les circumstàncies...

La segona part çes escrita per:
( Sergi Yagüe )