Relat breu: Abandó

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

D'esquena a la finestra, set pisos per sobre la ciutat, despullat i erecte, deixa que ella se li empassi el membre, al principi lentament, compassada, amb llengua; després més accelerada, deixada anar, amb passió, agenollada a terra, les cames separades, es fica dos dits al cony. Tots dos gemeguen. Arriben al punt en què a ell li agrada obrir la fulla corredissa de la finestra i arquejar el cos enrere, sentir l'aire, la força de la gravetat, xuclant-lo com la seva amant. S'arqueja una mica més, provocant que el seu cos penetri més l'aire de l'exterior i la boca de la dona, i tot seguit s'abandona. Per un instant, es forma un buit al seu cap, la respiració se li atura. Perd l'equilibri al mateix temps que ejacula i crida. Recupera la respiració, l'equilibri, els batecs del cor. Comença a riure, extasiat. Però la seva amant no riu. Ella ha quedat asseguda i eixarrancada a terra; ennuegada, escup esperma i estossega. "Fill de puta", gruny, mentre s'aixeca, els ulls plorosos. Ell continua rient, es diria que embogit. Ella sent la humiliació, la ràbia. Nota el gust del semen a la gola, sobre la llengua, i es fa un buit al seu cervell. La respiració s'atura, es fa el buit al seu interior i s'abandona. Salta sobre el seu amant i l'empeny, fent-lo caure finestra avall. Després d'observar la caiguda arrenca a riure, es diria que embogida…

Comentaris

  • aaa | 10-10-2007 | Valoració: 10

    impressionant.

  • Renoi[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 09-10-2007

    quin relat més violent.

    En poques paraules has passat del plaer a la violència, tot en pocs segons.

    Esta bé, m'agrada la idea i com l'expliques.