La realitat de conflictes que vivim no sembla escoltar veus com les que ens narra la Voliaina.
Ben oportú.

Trobo un relat amb moralitat, que cada cop es porta menys però que trobo necessària.
A vegades dir les coses cruament no porta enlloc.
Lliga molt bé la ceba i la llàgrima.
Sort!

Ho he hagut de llegir dues vegades! Fa reflexionar d'on són/seran les fronteres entre allò que és humà del que no ho és.
Potser aviat no tindrà sentit fer-nos aquestes preguntes.
Text creatiu.

Molt genuïna l'expressió de "De cal Navalles havies de ser".
Original i ben trobat el motí del cognom: la navalla com a intercanvi de la parella dels dos anarquistes que va donar nom a la casa.
Ben treballat!

Toca un dels temes més candents de l'actualitat: IA i els problemes per discernir el que és fruit de la IA i el que és real.
Final molt encertat.

Reflexions interessants a partir de la temàtica proposada i amb un sentit de l'humor final que t'arrenca una mitja rialleta.