La resposta

La resposta

L’ou i la gallina van començar l’escola un dia radiant. La mestra els va rebre amb una pantalla gegant que reflectia el dilema de qui dels dos va existir primer.
Curiosos, van decidir explorar-la per veure què hi havia. Es van trobar amb un seguit de finestres que presentaven diferents perspectives sobre el seu origen i destí.
El primer finestral ensenyava una llum radiant i un text que deia: “Déu va modelar les gallines juntament amb la resta dels animals, segons el relat sagrat de la creació. Les gallines van posar ous per a perpetuar-se, segons el disseny diví” .
La segona finestra mostrava una explosió de colors i un text on es podia llegir: “El primer ou va néixer com a fruit d’una espurna en l’inici de l’univers. La primera gallina va emergir d’aquest ou i d’altres formes de vida primitives” .
El tercer punt de llum presentava unes lletres barrejades i un text que referia: “L’ou i la gallina són símbols humans que no tenen una essència pròpia. Són solament noms que etiqueten formes de vida que comparteixen un codi genètic comú” .
La quarta finestra presentava un bucle infinit i un text que afirmava: “L’ou i la gallina han existit sempre, sense un principi ni un final. L’ou i la gallina formen part d’un cicle etern on cadascun és causa i efecte de l’altre” .
A la sortida de classe, l’ou i la gallina estaven confosos. No sabien quina era la resposta correcta. Potser totes ho eren. Potser cap. Potser no hi havia una resposta. Potser no importava.
L’ou i la gallina es van acomiadar i cadascú va seguir el seu camí. L’ou va anar cap a l’esquerra, on hi havia una granja. La gallina va anar cap a la dreta, on l’esperava una cassola. No es van tornar a veure…

Pseudònim:
Voliaina