Cercador
En Roger de cal Navalles
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
En Roger de cal Navalles
Que, sense nom, no ets ningú, ho vaig intuir el primer dia de guarderia. Tots els pares ens van presentar anomenant-nos pel nom de pila.
Que els malnoms assignats a les famílies o a les cases d’un poble serveixen per diferenciar els nens que es diuen igual, ho vaig entendre una mica més tard, quan vàrem coincidir tres Rogers a la mateixa classe.
Que els malnoms de les cases formen part de la cultura popular i de la història local, ho vaig comprovar després d’una baralla infantil quan algú em va deixar anar: “de cal Navalles havies de ser!”
A casa no eren ni busca-raons ni de navalla fluixa, de manera que vaig interessar-me pel motiu pel qual ens deien de cal Navalles.
La primera explicació que em van donar els grans va ser genèrica:
Que els malnoms de les cases solen tenir un origen motivat, és a dir, poden fer referència a una característica física, psíquica, professional, geogràfica, històrica o anecdòtica de les persones o de les cases.
Amb això no en tenia prou, de manera que hi van afegir un matís més convincent:
"Un germà del meu avi havia estat un anarquista significat a Barcelona. Es va enamorar de l’Angeleta, també anarquista destacada, en una assemblea. Quan van decidir segellar el seu amor, en lloc d’anells, es van intercanviar dues navalles bessones i al mànec de cadascuna hi van escriure “defensarem el nostre amor fins que deixi de ser lliure”. Jo tenia entès que els anarquistes parlaven d’"amor lliure"; però, de moment, ho vaig deixar al tinter.
Ara, que he trobat una persona amb la qual m’agradaria passejar per la vida agafats de la mà, m’he plantejat si el malnom fa la cosa, si ser de cal Navalles ha deixat una mica d’empremta familiar en mi.
No parlo de construir dues navalles bessones; però sí que m’agradaria “defensar el nostre amor fins que no caigui a les urpes del mite de la possessió” quan l’amor s’entesta a tenir el control i el poder sobre l’altra persona, sense respectar la seva autonomia ni la seva individualitat.
Pseudònim
Voliaina
Que, sense nom, no ets ningú, ho vaig intuir el primer dia de guarderia. Tots els pares ens van presentar anomenant-nos pel nom de pila.
Que els malnoms assignats a les famílies o a les cases d’un poble serveixen per diferenciar els nens que es diuen igual, ho vaig entendre una mica més tard, quan vàrem coincidir tres Rogers a la mateixa classe.
Que els malnoms de les cases formen part de la cultura popular i de la història local, ho vaig comprovar després d’una baralla infantil quan algú em va deixar anar: “de cal Navalles havies de ser!”
A casa no eren ni busca-raons ni de navalla fluixa, de manera que vaig interessar-me pel motiu pel qual ens deien de cal Navalles.
La primera explicació que em van donar els grans va ser genèrica:
Que els malnoms de les cases solen tenir un origen motivat, és a dir, poden fer referència a una característica física, psíquica, professional, geogràfica, històrica o anecdòtica de les persones o de les cases.
Amb això no en tenia prou, de manera que hi van afegir un matís més convincent:
"Un germà del meu avi havia estat un anarquista significat a Barcelona. Es va enamorar de l’Angeleta, també anarquista destacada, en una assemblea. Quan van decidir segellar el seu amor, en lloc d’anells, es van intercanviar dues navalles bessones i al mànec de cadascuna hi van escriure “defensarem el nostre amor fins que deixi de ser lliure”. Jo tenia entès que els anarquistes parlaven d’"amor lliure"; però, de moment, ho vaig deixar al tinter.
Ara, que he trobat una persona amb la qual m’agradaria passejar per la vida agafats de la mà, m’he plantejat si el malnom fa la cosa, si ser de cal Navalles ha deixat una mica d’empremta familiar en mi.
No parlo de construir dues navalles bessones; però sí que m’agradaria “defensar el nostre amor fins que no caigui a les urpes del mite de la possessió” quan l’amor s’entesta a tenir el control i el poder sobre l’altra persona, sense respectar la seva autonomia ni la seva individualitat.
Pseudònim
Voliaina
Comentaris
-
Diverses opcions [Ofensiu]4030CAT | 02-02-2024 | Valoració: 9
Molt genuïna l'expressió de "De cal Navalles havies de ser".
Original i ben trobat el motí del cognom: la navalla com a intercanvi de la parella dels dos anarquistes que va donar nom a la casa.
Ben treballat! -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 02-02-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!