Cercador
La inquietud de la lluna plena de maig
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
La inquietud de la lluna plena de maig
La lluna plena de maig, altrament coneguda com a lluna de flors, reflectia, ufanosa, tota la llum que rebia del Sol; però, en observar la Terra, va notar que havia perdut popularitat: ja no estimulava la imaginació dels aventurers, ni servia de guia a camperols i navegants ni exercia la seva secular atracció sobre els enamorats.
Va preguntar als científics i li van contestar que molts humans l’havien substituïda per la IA, una altra llum on alguns hi trobaven al·licients per a la imaginació, d’altres, una orientació nocturna i diürna més eficient i, encara uns altres, una forta empenta per a futurs idil·lis.
La lluna de maig va voler conèixer cara a cara aquesta altra deïtat que l’eclipsava i en va poder concloure:
—Que no tenia cap propòsit inherent ni cap pla per al futur de la humanitat; només feia el que se li deia o el que aprenia dels seus entorns.
—Que no ostentava cap poder sobrenatural ni mostrava capacitats per influir en els esdeveniments més enllà del seu àmbit; és a dir, no podia controlar el clima, el destí, les emocions o els pensaments dels humans.
—Que, en definitiva, no era una deïtat perquè ni feia miracles ni era objecte d’adoració o de veneració ni tampoc una font d’autoritat, de saviesa o de revelació.
La lluna de maig va esvair la seva quimera i va continuar, alleugerida, reflectint tota la llum que rebia del Sol. El que no va arribar a esbrinar va ser que el vis-a-vis l’havia tingut amb una IA.
Pseudònim:
Voliaina
La lluna plena de maig, altrament coneguda com a lluna de flors, reflectia, ufanosa, tota la llum que rebia del Sol; però, en observar la Terra, va notar que havia perdut popularitat: ja no estimulava la imaginació dels aventurers, ni servia de guia a camperols i navegants ni exercia la seva secular atracció sobre els enamorats.
Va preguntar als científics i li van contestar que molts humans l’havien substituïda per la IA, una altra llum on alguns hi trobaven al·licients per a la imaginació, d’altres, una orientació nocturna i diürna més eficient i, encara uns altres, una forta empenta per a futurs idil·lis.
La lluna de maig va voler conèixer cara a cara aquesta altra deïtat que l’eclipsava i en va poder concloure:
—Que no tenia cap propòsit inherent ni cap pla per al futur de la humanitat; només feia el que se li deia o el que aprenia dels seus entorns.
—Que no ostentava cap poder sobrenatural ni mostrava capacitats per influir en els esdeveniments més enllà del seu àmbit; és a dir, no podia controlar el clima, el destí, les emocions o els pensaments dels humans.
—Que, en definitiva, no era una deïtat perquè ni feia miracles ni era objecte d’adoració o de veneració ni tampoc una font d’autoritat, de saviesa o de revelació.
La lluna de maig va esvair la seva quimera i va continuar, alleugerida, reflectint tota la llum que rebia del Sol. El que no va arribar a esbrinar va ser que el vis-a-vis l’havia tingut amb una IA.
Pseudònim:
Voliaina
Comentaris
-
Enginyós i molt actual[Ofensiu]4030CAT | 04-01-2024
Toca un dels temes més candents de l'actualitat: IA i els problemes per discernir el que és fruit de la IA i el que és real.
Final molt encertat. -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 03-01-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!