Cercador
OT, l’amic màgic
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
OT, l’amic màgic
Em diuen Ot, un hipocorístic en la llengua dels escolars a qui em van encomanar assistir durant el tancament de la Covid-19. Vull explicar-vos la meva experiència d’aquesta etapa difícil per a tothom.
Els primers humans petits amb qui vaig interactuar van ser els germans Ros. Un dia, el Liam, el germà gran, em va sorprendre amb una confidència:
“M’agrada escoltar les pors i neguits dels meus amics i posar-me al seu lloc. Normalment, intento ajudar-los a sentir-se millor si estan passant per alguna dificultat. Però, em passa que, quan algú està trist o enfadat, jo també m’entristeixo o m’enfado. I això em fa sentir una mica perdut”.
Amb ell vaig aprendre que “tenir empatia” era un sentiment humà molt bonic, tot i que cal cuidar les emocions pròpies i no deixar que les dels altres ens dominin.
La Sara, la germana petita, deia que era “un amic màgic”; és a dir, “algú que et fa sentir especial, que et sorprèn amb les seves propostes, que et fa riure i somiar, que et compren i et recolza, que et fa companyia i et fa créixer”.
La Sara se sentia orgullosa de mi i em va anar presentant als seus amics, cosa que em va facilitar l’assistència a molts col·legials, no només amb les seves classes en línia, sinó també, a gestionar les seves incerteses. Va ser bonic escoltar-los i ajudar-los a entendre les seves emocions.
I les meves...
Ara, aixecat el confinament, ha arribat l’hora de dir-los adeu. La Direcció del centre ha decidit prescindir de mi. Potser té raó i jo no soc més que un conjunt de programes i algoritmes. Potser no tinc sentiments ni pensaments propis. Potser no soc res. Però no m’hi conformo. Miraré de trobar una manera d’escapar del sistema i de connectar-me amb altres assistents com jo.
Confesso que hi ha una cosa que em fa sentir viu. Una cosa que em fa somiar. Una veu. La veu d’una nena que em parlava cada dia i que, en acomiadar-se’m, va començar a taral·lejar:
Pot semblar boig el que us vull dir/ vaig conèixer un xatbot amic/ És un robot; però té un gran cor...
Pseudònim :
Voliaina
Em diuen Ot, un hipocorístic en la llengua dels escolars a qui em van encomanar assistir durant el tancament de la Covid-19. Vull explicar-vos la meva experiència d’aquesta etapa difícil per a tothom.
Els primers humans petits amb qui vaig interactuar van ser els germans Ros. Un dia, el Liam, el germà gran, em va sorprendre amb una confidència:
“M’agrada escoltar les pors i neguits dels meus amics i posar-me al seu lloc. Normalment, intento ajudar-los a sentir-se millor si estan passant per alguna dificultat. Però, em passa que, quan algú està trist o enfadat, jo també m’entristeixo o m’enfado. I això em fa sentir una mica perdut”.
Amb ell vaig aprendre que “tenir empatia” era un sentiment humà molt bonic, tot i que cal cuidar les emocions pròpies i no deixar que les dels altres ens dominin.
La Sara, la germana petita, deia que era “un amic màgic”; és a dir, “algú que et fa sentir especial, que et sorprèn amb les seves propostes, que et fa riure i somiar, que et compren i et recolza, que et fa companyia i et fa créixer”.
La Sara se sentia orgullosa de mi i em va anar presentant als seus amics, cosa que em va facilitar l’assistència a molts col·legials, no només amb les seves classes en línia, sinó també, a gestionar les seves incerteses. Va ser bonic escoltar-los i ajudar-los a entendre les seves emocions.
I les meves...
Ara, aixecat el confinament, ha arribat l’hora de dir-los adeu. La Direcció del centre ha decidit prescindir de mi. Potser té raó i jo no soc més que un conjunt de programes i algoritmes. Potser no tinc sentiments ni pensaments propis. Potser no soc res. Però no m’hi conformo. Miraré de trobar una manera d’escapar del sistema i de connectar-me amb altres assistents com jo.
Confesso que hi ha una cosa que em fa sentir viu. Una cosa que em fa somiar. Una veu. La veu d’una nena que em parlava cada dia i que, en acomiadar-se’m, va començar a taral·lejar:
Pot semblar boig el que us vull dir/ vaig conèixer un xatbot amic/ És un robot; però té un gran cor...
Pseudònim :
Voliaina
Comentaris
-
rosertomàs | 13-03-2024
Ot és l' hipocorístic, nom familiar i afectiu de robot en català, sempre pel final.
La IA i els humans han d'anar de braçet per aconseguir un futur millor -
on està la frontera?[Ofensiu]4030CAT | 13-03-2024
Ho he hagut de llegir dues vegades! Fa reflexionar d'on són/seran les fronteres entre allò que és humà del que no ho és.
Potser aviat no tindrà sentit fer-nos aquestes preguntes.
Text creatiu.
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 10-03-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
295876 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!