L'anomenen de cal carallot

L’anomenen per Cal Carallot

Sovint al món rural es coneix més als components d’una família pel seu malnom o sobrenom que pel seu cognom. I és ben rar que alguna casa no en tingui tot i que també se n’assignen a les persones individualment. A casa de la Maria n’hi deien Cal Carallot, perquè una àvia seva es veu que sempre contestava dient-ho. Ella no en feia cas perquè de sempre ho havia sentit dir.

Escrivia Quim Monzó la història d’un foraster que arriba a un poblet per establir-s’hi. El cafeter li diu: “Aquí hi estarà bé, són bona gent, només ha d’anar amb compte amb una cosa, i és que… en aquest poble motegen a tothom que hi arriba., “Ah, vaja, no hi ha problema” —contesta el foraster amb aire de sobrat— “ja estic previngut, jo”. I des d’aquell dia li van dir el previngut.

Els malnoms han estat objecte d’estudi per part de la recent desapareguda Carme Junyent i en una col·laboració a Catalunya ràdio en parlava senyalant la seva importància per conèixer per conèixer la cultura popular d’un poble.

Per altra banda hi ha famílies, normalment acomodades, dinasties riques el cognom de les quals les identifica com una classe social més alta que transcendeix generació rere generació. N’és un exemple l’obra de teatre “Els Brugarol” escrita i protagonitzada per Madaula que tracta precisament d’aquesta qüestió. En la trama de l’obra, pel protagonista Antoni Brugarol, és inconcebible que la seva filla ja no es digui Brugarol, un dels cognoms amb més solera de la comarca.

La Maria a mida que es va anar fent gran va participar en les lluites feministes, una de les quals era determinar el dret a determinar l’ordre dels cognoms i s’acabà així la primacia del cognom patern i, el pedigrí que això podia representar.
No va lluitar pas per l’ús o no dels malnoms perquè no n’era de carallot sinó per l’assignació dels cognoms perquè aquests sí que representen una superioritat d’uns respecte d’altres.