dels detalls, dels elements imperceptibles. Com si la nostra alliberació s'anés propugnant mica en mica des dels límits més microscopics del món... Ningú no se n'adona, però el canvi és a punt de caure!

Res no serà com fins ara... i el teu relat n'és la crónica. Bon estil!

salutacions!

per recordar, per mirar i dir tantes coses com poguem amb el mínim de mots. Instants en què tot el món sembla inclós en un poema.

Salutacions homònima

la tristesa d'aquesta mort amb claredat; arriba. La tercera estrofa és la que m'ha agradat més:

Com un nen, vaig fer pipa
abraçat al coixí i panteixant,
amb la ment en blanc,
balbucejant paraules buides.
(ressonava en l'habitació
l'eco de la meva veu muda)

Només tinc una cosa a dir, sobre el següent vers:

(hi ha ocells
que no saben volar sense ales).

Has vist mai algun ocell que sàpiga volar SENSE ales?

La teva prosa és original, sobretot. Fas anar les idees d'un costat a l'altre, donant-los la forma que més et convenç.
En aquest cas, m'ha agradat la manera com enfoques la història, com d'una idea típica en treus un resultat bastant satisfactori.
Segueix escrivint, que jo ja m'encarregaré de llegir-te!

Deu!!

a través d'un dens teixit d'històries quotidianes, totes elles plenes d'aquell encant mundà que sempre apareix quan les coses es miren amb els ulls adequats.

L'observador curiós, que vol saber del món, vol omplir-se d'ell, fins que n'està tan enamorat que ja vol formar-ne part, interactuar.
-Espera'm!

Realment bonic, atractiu. Al llegir-lo, cada paraula m'impregnava de la bellesa de tot el que el protagonista podia percebre.
M'ha encantat llegir-te aquest teu primer relat. Deixa'm que t'animi a escriure'n més, de relats més o menys llarg. Els reptes que tens penjats m'han agradat molt, però encara ho han fet més les històries com aquesta. Crec que, quan el nombre de paraules creix, aconsegueixes treure'n molt més el suc.
Però vaja, potser només són ganes de llegir-te.

Una forta abraçada virtual!!

de valorar. Ho faig ara, doncs.

Adéu!

una gran identificació amb el primer pensament. Amb quatre paraules l'has descrit a la perfecció.
Sovint em pregunto com vaig poder arribar a fer segons quines coses en el passat ,o en què carai pensava aleshores. Sovint també, em ve por a l'hora d'emprendre alguna acció poc decidida, tot preguntant-me què en dirà el meu jo futur, del que sigui que estic a punt de fer...

Bé, molta sort i una abraçada!

Escolta la remor de l'allau
i perdona'm
els records que porta el dia,
sense malsons...

...

Oblidar, oblidar, descansar per una estona de la vida és un missatge que es fa present en tot el poema. Sovint volem morir durant una estona i renéixer aleshores, per afrontar-ho tot de nou però amb energies renovades. Això és dormir, reposar, i no podem fer-ho si la memòria i els mals records no ens abandonen.

M'agrada molt el teu estil, la manera que tens d'escriure, de dialogar amb les paraules que escrius. En tots els teus relats hi he vist compartida aquesta forma amable, afable i suau que tens d'escriure, i que els aconsegueix fer molt atraients pel lector.

camina amb pas més suau
i acompanya'm
el camí que permet l'avenç
sense forats!

Una abraçada! Seguiré omplint el teu cistell de comentaris.

Pau, pau, volen pau, diuen. Per això empren el seu contrari per aconseguir-la, el seu complementari, el seu conjugat, la guerra més vilment portada i encara tenen els ànims de dir que ho fan garantir la pau. Com si hagués vist mai algú acabar una disputa amb un cop de puny. Potser acabaràs la batalla, però un altre dia t'agafaran desprevingut i seràs tu qui caurà al terra, estabornit.

Bé, perdona'm que divagui. Molt bona declaració de principis, o del que sigui. I cal, perquè ja està bé que ens diguin que fan mal per aconseguir bé; si han de fer mal i no podem impedir-ho, almenys que no vagin de salvadors de la humanitat.

M'ha recordat aquella frase d'algun "energumen" del PP que deia allò, entrant al parlament, si no m'equivoco, de: "Venimos a defender el Valenciano!!"
Quina gran manera de fer-ho, parlant el castellà.

Una forta abraçada!!

Ona

per què rendir-se? dMillor aixecar-se, i caminar, perquè sí i sense cap mena de motiu, que no serem pas els únics en fer coses injustificades. Si la meitat del món perd el temps en assumptes absurds, per què justificar la nostra lluita per coses passatgeres?

Molt bon poema, m'ha agradat amb escreix.

Ona

els contes de Dublinesos. Aquest estil quotidià, però revestit d'una certa melangia que ho impregna tot, i que en alguns moments es fa més que evident.
Les descripcions del paisatge també m'han agradat molt, sobretot les del principi, i la intensitat que poses en parlar de cada detall, deixant-los tots sense ni un racó amagat.

Molt bon relat, aniré a comentar-te'n algun altre de seguida.

Sort i una abraçada!!

Ona

P.D: Moltes gràcies pels teus comentaris i l'autoestima que m'insufla cada un d'ells. Sento haver-te contestat tan en comptagotes. Però treuré temps d'allà on sigui per fer-ho més sovint.

et poses un pseudònim per utilitzar en un xat, un fòrum, relatsencatalà o qualsevol altre lloc, i pots arribar a sentir aquest personatge que has creat com algú totalment aliè a tu.
A vegades podries sentir fins i tot que aquest personatge no té la mateixa personalitat que tu, o podries tenir-li enveja.

Molt bon poema, molt original sobretot.

Ah, i merci per la teva benvinguda; he contestat tard perquè he estat fora tots aquests dies.

Una abraçada,

ona

sí, o una pel·lícula o un plat de menjar, o una obra de teatre o una escultura que, com has dit, quan encara no l'has acabat de veure, d'assaborir-la i/o patir-la, te la prenen de les mans o te l'aparten de la vista.

M'encanten aquests pensaments escrits, les 3 parts en general, tot i que al final m'he inclinat per comentar els primers, perquè m'ha agradat molt en particular aquesta cita de la fotografia.

Certament, amb quatre paraules es poden dir moltes, moltes coses.

Una abraçada,

Ona

P.D: Merci pels teus dos generosos comentaris als meus primers poemes. Anima molt quan tot just comences a publicar.
No he contestat fins ara perquè he estat fora tots aquests dies.

Adéu de nou!

Ei Dan,
Una història força fantasiosa, l'he trobat interessant, bastant original també. L'assumpte aquest dels morts i els semi-vius és curiós.
Bé, vaig a remanar una mica per aquí, que ahir em vaig decidir a entrar a relatsencatala, i em va semblar, tal com em vas dir, un lloc perfecte per penjarhi tots els meus relats.
Sort!

Ona