Cinc pensaments escrits ( VI )

Un relat de: Arbequina

Quan giro la vista al passat i faig memòria em sorprenc, cada cop més, recordant bajanades que algú altre va fer per mi en una incomprensible suplantació.
El jo és una il·lusió.


El motor del canvi social és doble: la tecnologia i la filosofia.


"Què és la vida?", s'han preguntat multituds innombrables de persones al llarg de la seva.
Què és la vida? Amb immodèstia, respondré: és menjar, veure, respirar, dormir... Quan això falta, no hi ha vida.
El misteri de la vida rau, finalment, en la simplicitat: la vida és ben poca cosa.


Què vanitós és el destí, que em deixa dubtar d'ell! Què juganer!


Posats a somniar, somniem quelcom que ens agradi. Posats a lluitar, lluitem per guanyar.

Comentaris

  • Naiade | 03-02-2007 | Valoració: 10

    A tots ens estranya que alguna cosa del passat l'haguem pogut fer nosaltres oi?
    La vida, potser si que es poca cosa però es tot el que tenim, val la pena aprofitar-la. I en quant a què és? si tots ens ho hem preguntat i si, menjar, veure, respirar, dormir.... i més coses no?. Si no fos res més seria molt avorrit.
    M'encanten aquets pensaments teus que fan recapacitar i encetar-ne d'altres.
    Agraïda pels teus coments, tan gratificants, t'envio:

    Una abraçada gens fugaç.

    Naiade

  • respirs[Ofensiu]
    geraldine | 26-11-2006

    començaré per felicitar aquesta poesia.

    els plaers de viure,


    somiem el que ens agradi i ja que lluitem guanyem


    molta força tot plagat, ganes de viure.


    la teva biografia l'he he trobat veritablement enginyosa, divertida, amena... que bo!!!

    molt interessant la manera d'escriure.la i d'escriure en general.


    et llegeixo, et vaig llegint!!! m'agrada!

  • Caramm![Ofensiu]
    Xocolatina | 20-11-2006 | Valoració: 10

    Posats a pensar, pensem coses interessants! Molt ben pensats i molt ben escrits! Ara he de donar-li mossegades a un parell de coses que m'has fet mastegar...

    Una llepadeta per a tu,
    Xocolatina

  • m'agrada....[Ofensiu]
    nina | 17-11-2006

    el teu nom, oliveta.
    mmm.. m'agraden els pensaments fugaços, rapids, breus, que amaguen els immensos nuvols de les coses importants, que de vegades ens passen per alt... m'agrada el que dius del destí.
    no comparteixo el que dius de la vida, poca cosa si... només té quatre lletres, però com en les teves seqüencies de pensaments, en un 'poca cosa' s'hi desencadena tot el que volguem inventar-nos.
    abraçades ensucrades!

  • Declivi Decliví | 17-11-2006 | Valoració: 10

    ...suposo que s'ha de ser positiu. A mi m'agradaria posar en pràctica això de lluitar per guanyar, però tinc molts moments psicològicament difícils i em costa tirar endavant. Sempre necessito una petita empenta, que la majoria de vegades no hi és. La vida, com que jo tinc dues vessants, una de pessimista i feixuga, i l'altra optimista i somniadora, és per a mi com un caramel que a vegades té bon gust i a vegades és una droga depriment.
    Moltes gràcies pel comentari que m'has fet. Si et sents identificat amb el relat, jo ja considero obtingut un dels meus objectius.

    Sergi

  • Aforismes[Ofensiu]
    F. Arnau | 16-11-2006 | Valoració: 10

    M'encissa aquest tipus de Literatura de la brevetat, com han fet tan bons autors (Fuster, Montaigne, Kapucinski... i tans altres).
    De vegades també ho practique.

    Forta abraçada!

    Francesc Arnau i Chinchilla

  • el jo és una il·lusió[Ofensiu]
    sireneta | 15-11-2006 | Valoració: 10

    De fet, els nadons quan neixen no són conscients que ells són un "jo"... i ara et preguntaràs: "què és aquest comentari?", "aquesta tia està sonada!" ... doncs bé, tot és possible! ;) jejeje... però no sé, és el primer en el que he pensat mentre et llegia els pensaments (serà que també sóc una mica bruixa? :P).

    Un cop més, moltes gràcies per alegrar-me el dia amb els teus comentaris... t'he enviat un mail i tot!

  • M'agrada com penses[Ofensiu]
    jOaneTa | 08-11-2006

    l'ultima frase del teu text: posats a lluitar lluitem per guanyar...
    quina frase deu nido! m'ha deixat bloquejada mirant la pantalla del PC, pensant: jo lluito però ho faig per guanyar? a partir d'ara segur que si.
    M'ha agradat molt ara llegiré els altres pensaments escrits a vore si també em fan pensar a mi.

    Gràcies per el comentari, encara em costa un poc donar-li fluidesa al text però segur que ho aconseguiré.
    Un petó molt fort!

  • Comentari 200 [Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 03-11-2006

    et vull agrair el teu comentari 200 i dir-te ue m'ha agradat la simplicitat del que evoquen els teus pensaments i la certesa de que tot hom pot comprendre que es allò verdaderament necessaris, però el problema es que sovint confonem vida amb felicitat i no és pas el mateix, oi?

  • m'acostumo...[Ofensiu]
    Capdelin | 02-11-2006 | Valoració: 10

    als teus "pensaments escrits", em crees addicció, em fas pensar, em mous...
    Jo segueixo els teus pensaments; els meus són més barroers i bruts:
    "l'adulació mata la poesia"
    "millor que s'acabi el somriure perfecte; una llàgrima ens torna més humans"
    "el desig està en allò impossible; del possible, ja tot s'ha dit"
    "existir és una idea, una excusa per imaginar allò altre millor"
    "hi ha poetes accidentalment bons i altres intencionadament dolents"
    "la vida és quelcom tan simple com: ploro, m'alleten, ric"
    Una abraçada, poetessa!!!

  • Suggerents...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 25-10-2006 | Valoració: 9

    Després de dubtar entre el 8 i el 9, al capdavall et poso un 9 (ambdues són molt bones notes).

    M'agraden els teus pensaments perquè, no sé, saben evocar, saben fer somiar.

    Si els rellegís potser sabria més bé el que volen dir, però la sensació a la primera lecutra (encara no he fet la segona) és d'un somni suau, d'un suggeriment. Sí, donen ganes d'una segona lectura. (Llàstima que ara no n'estigui molt animat, de rellegir-m'ho).

    Apa, salut!!

  • M'he oblidat[Ofensiu]
    | 24-10-2006 | Valoració: 10

    de valorar. Ho faig ara, doncs.

    Adéu!

  • Sento[Ofensiu]
    | 24-10-2006

    una gran identificació amb el primer pensament. Amb quatre paraules l'has descrit a la perfecció.
    Sovint em pregunto com vaig poder arribar a fer segons quines coses en el passat ,o en què carai pensava aleshores. Sovint també, em ve por a l'hora d'emprendre alguna acció poc decidida, tot preguntant-me què en dirà el meu jo futur, del que sigui que estic a punt de fer...

    Bé, molta sort i una abraçada!

  • M'han sorprés i m'han agradat[Ofensiu]
    Bruixot | 24-10-2006

    els teus pensaments escrits. I els subscric totalment. De fet em semblava sentir-me a mi mateix dient-los, i de fet no fa gaire deia el mateix que el teu tercer pensament en una conversa.
    Només el quart em fa dubtar: la veritat, això del destí.... diguem que és millor, jo crec, creure que no n'hi ha (independentment de la veritat, que sincerament dubto que tingui sentit).
    I això de lluitar per guanyar, està bé com a divisa, però lluitar per perdre també té el seu glamour...
    Per cert, has llegit mai el Lluis Calvo? És un poeta que té poemes que em sembla t'agradarien. Una mica en la linia dels teus pensaments.

    Moltíssimes gràcies per mostrar-nos els teus pensaments!!!!!!!!!

    Xavier

  • dolços...[Ofensiu]
    nina | 24-10-2006

    m'han semblat els teus pensaments. agradable sorpresa, capritxós el destí... si hi creus....
    m'ha fet pensar en l'entrelínies del meu estimat petit príncep...
    potser no hi té res a veure, a la fi, però m'hi ha transportat. Gràcies!!!
    I zenkius tb pel teu comentari!!!!

  • m'agraden els teus pensaments.[Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 23-10-2006 | Valoració: 9

    que bonic això que em contes dels estimats xinesos...

    tens raó!, la vida és més senzilla del que ens pensem, de totes maneres, si ens posem a pensar..., millor no pensar gaire!

    tens un gust..., d'arbequina, que assaboreixo amb fruïció, sensacionatl, noi!

    gràcies Arbequina per acompanyar-me una estoneta i asseure't un poc amb mi, en aquest jardí de RC!!

  • Tens molta raó,[Ofensiu]
    gypsy | 22-10-2006 | Valoració: 10

    la vida és ben poca cosa, una suma d'actes quotidians repetits anys i anys.
    Fins i tot fa com certa vergonya escriure poesia o res que pretengui profunditat, donat que potser no és el que ens pertoca, abastar l'inabastable.
    Tot i així, tossuts filosofem, construim belleses o ho creiem, tan és, i oblidem el més essencial del ésser humà: la seva condició de feblesa.

    M'ha agradat la reflexió a la que ens aboques i sí, certament, penso que els humans som ben estranys.
    No acceptem la mort de la mateixa manera que acceptem un naixement: ens depassa una immaduresa perpètua.

    Anirem fent camí, intentant ser millors.

    petons!

    gypsy

  • Hola, Arbequina![Ofensiu]
    ROSASP | 21-10-2006

    Doncs si que m'has fet pensar...
    Aquest "jo" de vegades sembla tan aliè, mirat des del present. Potser no arriba a tenir mai una forma concreta, perquè està en continu moviment. Fins a quin punt són reals les emocions que sentim o són només núvols de mil formes que el nostre cap dibuixa segons el moment i l'estat d'ànim.

    Tens raó, la vida té de ser quelcom més senzill que aquesta filigrana de teranyines que ens empresonen tantes hores i aquest neguit constant per trobar una explicació per a totes les coses.

    M'agraden tots els pensament, però em quedo amb la musiqueta del darrer, fent-me companyia com un ressò, a veure si se m'encomana quelcom.

    Una abraçada i fins aviat!

  • m'encanten...[Ofensiu]
    Capdelin | 21-10-2006 | Valoració: 10

    els escrits que et fan pensar, la filosofia pràctica, real, funcional com la teva.
    Estic totalment d'acord.
    Potser la vida és quelcom tan simple com: ploro, m'alleten, ric.
    Estem acostumats a sentir i a llegir tants romanticismes exagerats sobre el que és la vida, tanta poesia barata que penja dels núvols...
    Tu, amb bisturí forense, despulles els principis bàsics de la vida humana.
    Una abraçada

  • Qué és la vida?[Ofensiu]
    brideshead | 20-10-2006

    Sí senyor, és tot això que dius tu, els fets purament físics, però jo crec que és essencial afegir-hi la vessant emocional que és la que fa que la vida realment ens "bategui" al cor: sentiments, emocions, sensacions.... crec que sense aquests components no sabria, personalment, trobar exactament l'objectiu del perquè néixer, créixer i morir.

    Afegeixo aquests altres cinc pensaments als que ja et vaig llegir aquest dia i me'ls apunto en la meva "llibreteta" mental perquè crec que se'ls pot treure molt profit... I especialment, hi escric "en negreta" aquest:..."Posats a somniar, somniem quelcom que ens agradi. Posats a lluitar, lluitem per guanyar".

    Deixa'm dir-te que em sento una persona molt afortunada perquè des que vaig començar a participar en aquest web, he tingut la immensa sort de rebre comentaris de molts i molts relataires. Alguns d'aquests comentaris ja són inesborrables per a mi i tenen una vàlua inoblidable i especial. Sàpigues que els teus darrers comentaris ja són part d'ells. Feia temps que no rebia un comentari que em deixés sense paraules, com ho va fer el teu. I per sobre de tot, aportant una crítica constructiva que em va impressionar. I avui, a sobre, encara em trobo amb una correcció a la crítica.... ;-)

    De debò que t'ho agraeixo moltíssim, encara que no crec mèreixer tants elogis, t'ho dic molt sincerament. Aixó sí que t'ho puc dir, igual que ho he dit d'altres vegades per aquí: em sento una persona molt estimada i apreciada a Relats i això m'estimula i m'engresca per seguir intentant escriure, encara que ara faci temps que no tinc coses per a dir. També per això et volia comentar que no et sentis mai "esclau" per publicar cap escrit, tal com vens a dir a la introducció. Jo crec que l'escriptura ha de fluir suau i natural, sense pressions. I un bon dia, descobriràs que tens alguna cosa apassionant per a explicar-nos. Jo, però, celebraré moltíssim seguir-te veient per aquí, perquè em sembles algú que val la pena seguir de prop, tant per com escrius, com per la manera de comentar i la forma d'expressar-te.

    Tu em deies que et semblava que era crítica pel que m'havies llegit en comentaris a d'altres relataires.. doncs jo no puc dir menys de tu. Va donar la casualitat que en vaig comentar algun que ja tenia el teu comentari i vaig pensar..."renoi, aquest Arbequina, quina manera més maca que té de copsar el sentit d'un escrit".... i mira, la teva vareta màgica també em va tocar a mi...

    Una abraçada i moltíssimes gràcies. Ens seguirem veient per aquí, no ho dubtis!

Valoració mitja: 9.77

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Arbequina

Arbequina

30 Relats

346 Comentaris

52859 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
La veritat: no m'agrada escriure. Però durant un temps va ser la manera en què vaig canalitzar el plaer per crear, que abans aconseguia composant al piano, del que em vaig veure físicament allunyat. Tot i que ara m'apassiono composant a la guitarra, encara vaig escrivint. M'ha quedat, sorprenentment, com a hàbit. Així i tot, ni el talent ni el gust que tinc per aquests dos arts és equiparable i, com ja deia en una biografia anterior, tan sols Txèkhov aconsegueix fer-me intuir que la literatura és gran, molt gran, potser tan gran com Bach, com Mahler, com la música dels millors.
Com a lector sóc irregular i caòtic. Porto molts llibres alhora, de diverses disciplines, i els vaig acabant de mica en mica. M'agrada llegir de tot, però llegeixo poca poesia - i massa història, potser.
Com a "escriptor" afeccionat, sóc encara més caòtic i, de fet, no porto al fi cap de les idees que em venen al cap i que tan sols escric fins els tres quarts, la meitat, la quarta part, una frase... hi ha de tot! N'hi ha que estan acabats i els considero inacabats.

De mi - com si no hagués parlat de mi als paràgrafs de damunt - dir que em dic Xavier, tinc 25 anys, sóc economista, sóc exagerat, no m'agrada Barcelona, no m'agrada el cava, no sóc ni misteriós ni dolent i , per tant, a les dones no els agafa massa sovint l'impuls instintiu de voler conèixer-me i canviar-me (i, per tant, voler-me), sóc ateu, sóc liberal, penso que la societat catalana ha de prendre absoluta sobirania de sí, sóc estranyament feliç i, la veritat: no m'agrada escriure.

Que tinguin un bon dia.