Instants

Un relat de: Ona

Sovint penso a on aniré a parar amb aquest sentiment endinsat que no vol oblidar el que l'oblit reclama…o la distància.
T'observo... de lluny,
sense saber si te'n adones
Però ja en tinc prou.
La nit diuen que dorm però el pensament no cessa
La lluna sempre esta desperta
I inspira ments que renuncien al oblit
Brillo amb una mirada encisadora de miro però no miro
Bé imagino que tots les fem últimament
Però la retina no renuncia a una breu imatge
Breu eterna

...Instants

Comentaris

  • Instants de paraules[Ofensiu]
    | 15-11-2006

    per recordar, per mirar i dir tantes coses com poguem amb el mínim de mots. Instants en què tot el món sembla inclós en un poema.

    Salutacions homònima