Ha morT

No sé si és el primer cop que et comento, diria que sí, la veritat és que t'he llegit molts cops i m'encanta el teu estil. Avui no m'he pogut estar de comentar-te aquest poema que em sembla breu, intens i...genial! Et continuaré llegint.

Petons.

Avui t'he descobert, i m'agrada llegir-te.

Sort

... colpejant directament, sense embuts. M'agrada el teu poema, el so de les paraules que t'han inspirat i el ritme que hi has donat. Preciòs, de debó.
Una abraçada

Una escena molt dura, que ningú tindria que viure.
M'agrada molt l'utilització que fas del parèntesi.

PD: Com veus al final m'has animat, gràcies

la tristesa d'aquesta mort amb claredat; arriba. La tercera estrofa és la que m'ha agradat més:

Com un nen, vaig fer pipa
abraçat al coixí i panteixant,
amb la ment en blanc,
balbucejant paraules buides.
(ressonava en l'habitació
l'eco de la meva veu muda)

Només tinc una cosa a dir, sobre el següent vers:

(hi ha ocells
que no saben volar sense ales).

Has vist mai algun ocell que sàpiga volar SENSE ales?

Hola xiqueta!

Té un no sé què de tendresa aquest poema. Un no sé què d'encantador que atrapa. En certa manera enganyes al lector, fent creure que algú s'ha llençat per la finestra, però la darrera estrofa obre les portes i deixa veure el que realment passa. No hi ha amor. L'amor és mort.

I potser per això només contesta "Ho sento..." no es va dir en alguna pel·lícula que estimar és no dir mai "ho sento"?. Una prova més que no hi ha amor!!

Fins i tot aquesta darrera estrofa és capaç de transmetre la fredor, la buidor. El lector és pot veure dues figures distants malgrat ser l'una al costat de l'altre. Una estrofa sublim.

Un poema, ja dic, encantador Àfrika. M'agrada moltíssim.

Un barret per tu, xiqueta, ple d'amor que mai s'acaba.


Salz.

una bona "emboscada" poètica, has jugat amb la similitud dramàtica, has dibuixat un títol amb genialitat i subtilesa, has tancat entre parèntesis pinzellades i sospirs i has rematat la jugada desxifrant l'enigma al final com qui posa una culleradeta de glucosa en el verí donant-li una suavitat aparent.
Potser el pitjor de tot no és quan l'amor se'n va... potser el pitjor és quan l'amor se'n va i ell/ella es queda... llavors deu ser com dormir amb un cadàver.
Tens un somriure de fada i una mà de bruixeta a l'escriure. Saps escandalitzar al lector, saps despertar-lo i colpejar-lo, però al final, ets una marona i li cantes una "nana". je je
Petons i una abraçada de morT
PD. Malgrat sóc tan despistat, crec que va ser el teu aniversari, 21?! Felicitats per aquesta edat tan obscena (ja ja ) que et permet fer l'amor amb la vida i en cada llagrimeta dibuixar-hi una rialla i pintar els carrers de verd esperança. Muà! Que la poesia ens segueixi unint i intercanviant paraules i amistat.

Mentres l'anava llegint tenia la sensació que algo no quadrava... i a l'arribar al final s'ha fet la llum. Increïble la manera en què has mantingut la sorpresa que fa que el relat sigui genial.
Altre cop, un plaer llegir la teva poesia.

Una abraçada.

Arbequina.

No és dels millors poemes que t'he llegit però és original(enganyes al lector fins a l'últim moment) i expliques una història dramàtica(la part del coixí i la veu buida és màxima! està ben fet! potser massa falt de metàfores pel meu gust(soc així de rocambulesc jejejeje) però està prou bé!!

apa, me'n vaig cap a la uni!!!

un patunas al nas!

però aquí és on ha d'anar el comentari, si més no un altre...
El títol molt i molt gràfic, molt bé la T com a símbol de la creu, de la teulada o del trampolí des d'on es llença...
Continuo dient que em patina el darrer vers, jeje... però en conjunt m'agrada, m'agrada molt...

Gràcies pels teus sempre agradables comentaris... aquest d'avui molt original eh??? jajajajajajajajajajaja

(és broma, guapa)

angie

Quina bona frasse pel que estaves explicant.(ressonava en l'habitació
l'eco de la meva veu muda). La poesia no me mata, però vaja manera de descriure un desamor, una ruptura...GENIAL!!!
He entrat a llegir-te i a comentar-te pq he vist el teu comentari al fòrum i m'ha fet gràcia, gràcies.
Segueix així...aquest pema és una puta canya!