Cercador
Des d'aquí puc veure casa teva
Un relat de:- Compartir:
Entre sols de foc
i mars de runa,
desfà el vent
les petjades de la calma.
Tot es mou
i res s'immuta,
com l'etern silenci
que a les orelles xiula.
L'insecte,
giravoltant embogit,
es perd
en els revolts de l'aire.
Les formes de l'escena
transfiguren constantment.
I malgrat tot,
d'aquí estant,
jo puc veure casa teva.
Comentaris
-
M'encanta la teva poesia![Ofensiu]Arbequina | 08-10-2006 | Valoració: 10
M'encanta aquesta poesia. Mentre la llegia i rellegia pensava... no hi ha res a destacar... tot és excepcional, en aquesta poesia.
No vull forçar la inspiració del/la poeta, però... publica'n més, si els tens. A mi m'omple llegir-los, els teus poemes, i me'ls llegiria molt a gust.
Una abraçada.
Arbequina.