Detall intervenció

RE: RDQ. Perquè escric. Per què escriviu?

Intervenció de: Fada del bosc | 19-01-2013

Tal i com em defineix el meu nom des de petita el bosc i la fantasia han format part de mi, em passava hores al bosc del costat de casa inventant mil històries amb personatges fantàstics.

A l'escola escrivia el que en deien redaccions ( històries inventades.) que desprès havia de llegir davant la classe ( gràcies a aquestes aprovava mai he estat massa bona estudiant). Però també dibuixava i pintava de fet vaig acabar fent Belles Arts, volia plasmar en els quadres sentiments.... mentre els meus escrits eren només meus, emplenava llibretes amb idees, pensaments, sensacions. Fins que un dia el que ara és el meu home ho va llegir, i em va empènyer a escriure més, llavors us vaig trobar a vosaltres i en un rampell que encara em sorprèn vaig compartir amb tots vosaltres allò que tant sols guardava per mi. La veritat és que no em penedeixo, de vosaltres aprenc molt en tots sentits.

Llàstima que per un canvi d'horaris en el món laboral ara disposi de menys temps, també haig d'admetre que tinc un altre passió,la muntanya, ara per ara en bicicleta de muntanya, tot i això continuo escrivint en les meves llibretes ja que si no ho faig m'angoixo, tinc un nus a dins, com un malestar que no s'envà fins que no escric.

Una abraçada a tots i en especial al relataire de la quinzena.

La Fada.


Respostes

  • RE: RDQ. Perquè escric. Per què escriviu?
    Cargolsalalluna | 19/01/2013 a les 18:14
    Bones RC!

    I per què no?

    Salisalut!!
  • RE: RDQ. Perquè escric. Per què escriviu?
    Jere Soler G | 19/01/2013 a les 18:26
    Sospito que hi ha una mena de predisposició genètica. perquè em recordo de petit, amb quatre o cinc anys, quan acabava d'aprendre a escriure, mirant les llibretes que venien a les llibreries, olorant-les, i sentint que les havia d'omplir amb paraules. I avui em passa el mateix, si no escric em passen coses rares, com a tu; i d'altres coses que no explico perquè em fa vergonya. És una addicció. I parlo exclusivament d'escriure, no pas de ser llegit.
  • RE: RDQ. Perquè escric. Per què escriviu?
    bloodymaruja | 19/01/2013 a les 18:46
    Un dia , fa anys vaig fer un poema que responia a la teva pregunta:

    Perquè tinc la sang de tinta
    i el moll de l'os de paper.
    ......
    Bromes apart. escriure em serveix per a posar barreres a moltes coses que m'aterren o em preocupen. M'allibera i em conforta, m'ajuda i em consola.
    Com us deu passar a tots, quan aconssegueixo un poema o un relat que expressi realment el que vull dir,em sento plena i feliç. El mateix els passa als que tenen la sort de saber pintar , dibuixar o fer música, habilitats que admiro profundament
    Escriure em fa sentir viva i em fa entendre'm millor a mi i als altres, ja que per descriure un personatge, m'he de posar a la seva pell i he de empatitzar com actuaria en una determinada situació.
  • RE: RDQ. Perquè escric. Per què escriviu?
    allan lee | 19/01/2013 a les 18:53
    Jo vaig començar a fer dibuixos amb paraules tot a l'hora. Era per marxar de les coses reals que m'angoixaven- parlo dels quatre, cinc, sis anys- i ficar-me en un món on jo posava les regles. Durant molts anys vaig escriure aventures inventades i hi pensava en totes les situacions problematiques- escola, gent a prop, caminar pel carrer, parlar amb algú, etc- que eren tota la meva vida, bàsicament un refugi per marxar del lloc. Ara escric diferent: la vida se'm ha ficat al que escric i em fa molta ràbia perquè ja no és gaire un refugi, però suposo que en escriure durant tant temps ja s'ha convertit en una costum que no puc deixar.

  • RE: RDQ. Perquè escric. Per què escriviu?
    T. Cargol | 19/01/2013 a les 18:55
    Jo crec que s'escriu per comprendre i també per expressar coses tanmateiz si és només davant d'un mateix. Per crear emocios i deixar-les que durin en el paper,...Transcendir,...
  • RE: RDQ. Perquè escric. Per què escriviu?
    Atlantis | 19/01/2013 a les 19:35
    Sobretot escric poesia.
    Encara que a vegades faig alguna cosa de prosa,em sé bastant negada per inventar-me històries i em reconec una mica illetrada... També crec que he començat tard a fer-ho de manera més seriosa, malgrat sempre em recordo escrivint,
    Escriure ha estat un refugi en alguns moments, també una manera de sentir-me bé quan acabo contenta amb el què he fet. Crec que també em serveix per explicar el món on visc i per explicar-me a mi mateixa.
    Fa molt temps vaig escriure un poema que es titula Motius que parla d’això i que acaba així

    Escric perquè tinc paraules,
    no tinc res més,
    per això escric.


    I segueix estant vigent.
    • RE: RE: RDQ. Perquè escric. Per què escriviu?
      bloodymaruja | 19/01/2013 a les 21:06
      Quines estrofes més precioses!
  • RE: RDQ. Perquè escric. Per què escriviu?
    rautortor | 19/01/2013 a les 19:50
    No ho sé. Tal vegada sigui una conseqüència de llegir o a l’inrevés.

    El llegir em va arribar de tant veure com ho feien el meu pare i la meva germana gran. En canvi, em vaig afeccionar a escriure gràcies a un professor de literatura que ens estimulava a fer-ho, corregint acuradament i minuciosa les nostres incipients històries i poemes. Convidant-nos a evitar les repeticions, a fer servir sinònims, a triar els adjectius amb propietat i, sobretot, a tenir sempre a la vora el diccionari, que es notés que el fèiem servir, sempre cercant la perfecció –com els clàssics, molta labor de llima. Al principi les “redaccions” ens tornaven plenes de color vermell; però, a poc a poc i pas a pas, aconseguíem el seu beneplàcit. Ras i curt, gairebé sempre, darrere d’un escriptor hi sol haver un bon mestre, algú que t’infon i et contagia la necessitat i el plaer de fer-ho. Em consta que no sóc l’únic a qui li ha passat.

    Així i tot, una certa predisposició personal sol ser definitiva per arrodonir la vocació.
  • RE: RDQ. Perquè escric. Per què escriviu?
    Anaïs | 19/01/2013 a les 19:54
    M'agrada escriure quan els meus pensaments es veuen reflectits en paraula. M'agrada escriure quan vomito tot allò que duc a dins i no explico a ningú.
    M'agrada escriure quan una simple idea pot esdevenir una cosa ben feta.

    Una anècdota: Fa anys, vaig dir que m'agradava escriure a un noi del meu poble, i des de llavors estic fent les notícies de la comarca en la revista que publiquem. Bé, he fet un parell d'editorials i un tema del mes, però potser em va interpretar malament i jo em vaig deixar endur, no me'n penedeixo però, he après molt.

    Un somriure,
    Anaïs
  • RE: RDQ. Perquè escric. Per què escriviu?
    Mercè Bellfort | 19/01/2013 a les 20:11
    Des de ben petita que m'ha agradat anar al cinema. M'encanta veure interpretades bones històries. Quan, pel motiu que sigui, no m'és possible anar-hi, tinc els meus propis recursos: en aquest cas, els literaris. Escric perquè gaudeixo inventant històries, i el cas és que les visualitzo. Em resulta molt difícil escriure si abans no he creat dins meu un ambient determinat, un caliu especial, unes imatges properes a mi que van prenent un sentit determinat a mesura que em moc enmig d'elles. Pot semblar una cosa estranya però és així: surto del món extern per crear els meu propi món, els meus personatges i les seves històries; i, tanmateix, parteixo de situacions quotidianes, properes i conegudes. El cas és que m'ho passo molt bé inventant històries mig surrealistes i aquesta deu ser la raó per la qual escric.
    I, per acabar, quan vaig descobrir en Pere Calders vaig pensar que seria una gran cosa escriure des de la perspectiva en que ell mirava/definia les coses: entre l'absurd i l'insòlit, entre la quotidiniaitat i l'humor. Ell em va captivar fa mooolts anys, i encara ara ho segueix fent.
  • RE: RDQ. Perquè escric. Per què escriviu?
    Fada del bosc | 19/01/2013 a les 20:53
    Tal i com em defineix el meu nom des de petita el bosc i la fantasia han format part de mi, em passava hores al bosc del costat de casa inventant mil històries amb personatges fantàstics.

    A l'escola escrivia el que en deien redaccions ( històries inventades.) que desprès havia de llegir davant la classe ( gràcies a aquestes aprovava mai he estat massa bona estudiant). Però també dibuixava i pintava de fet vaig acabar fent Belles Arts, volia plasmar en els quadres sentiments.... mentre els meus escrits eren només meus, emplenava llibretes amb idees, pensaments, sensacions. Fins que un dia el que ara és el meu home ho va llegir, i em va empènyer a escriure més, llavors us vaig trobar a vosaltres i en un rampell que encara em sorprèn vaig compartir amb tots vosaltres allò que tant sols guardava per mi. La veritat és que no em penedeixo, de vosaltres aprenc molt en tots sentits.

    Llàstima que per un canvi d'horaris en el món laboral ara disposi de menys temps, també haig d'admetre que tinc un altre passió,la muntanya, ara per ara en bicicleta de muntanya, tot i això continuo escrivint en les meves llibretes ja que si no ho faig m'angoixo, tinc un nus a dins, com un malestar que no s'envà fins que no escric.

    Una abraçada a tots i en especial al relataire de la quinzena.

    La Fada.
    • RE: RE: RDQ. Perquè escric. Per què escriviu?
      Fada del bosc | 19/01/2013 a les 21:37
      Aquí deixo una estrofa d'un poema que tinc a R.C.
      ( enverinada )

      Com el verí de l‘escorpí,
      l'escriptura s'ha introduït en les meves venes.
      Sotmesa a la seva voluntat, sóc una titella,
      que escriu per sentir-se viva.

      La Fada.
  • Perquè és un gaudi, una necessitat, un deixar-se anar, un SER, una experiència nova cada vegada...
    Mena Guiga | 19/01/2013 a les 21:22
    Sempre m'ha entusiasmat escriure.

    No ho vull perdre de cap de les maneres i ho alimento.

    Darrerament em preocupa una mica el fet que el meu tercer fill, de nou anys, ja no em demana històries (avui he fet sort!) i aleshores no tindré la possibilitat directa de fabular i seguir i seguir, perquè quan trobo la troca el fil fa un camí tot sol. M'agrada cada troca i cada fil i si és pel meu fill millor. Li he arribat a contar fins i tot històries de llufes (els gasos) adossades a les parets d'una cafeteria i com s'ho fan per treure-les, tossudes en no marxar...i sorprenentment em demanava cada dia el següent capítol. Volia saber què més passaria. Això estimula molt.

    Bé, aquesta ximpleria d'aquí dalt per dir-vos que hi poso tota la passió i que forma part de mi, el contar i l'escriure. Ja sigui en la vessant esbojarrada, o surrealista, o intimista, o eròtica, o irònica. Tant se val.

    I si saps que 'arribes' ...uauuuu! Fer riure i somriure és el primer que pretenc. Després ja ve el fer pensar o plorar...(espero que no per la pena de tot plegat!).

    I...apa!...us deixo. El nen que us deia vol participar amb un microrelat al concurs del Museu Marítim de BCN...li va il·lusió el premi: navegar unes hores amb el 'Santa Eulàlia"!

    Men
  • RE: RDQ. Perquè escric. Per què escriviu?
    Carles Ferran | 19/01/2013 a les 23:09
    L’exemple del meu pare em va incitar a la lectura de ben petit. Ell llegia de tot i a tothora. Llàstima que a cada trasllat es van perdre centenars de llibres. Als dotze anys escrivia poemes (satírics, sobre els profes o els companys) i dibuixava vinyetes de còmic que anaven corrent taula per taula (“Històries de Tex Paquito”). Als catorze escrivia sonets i d’aquí vaig passar a escriure cançons. En el fons, tot era cridar l’atenció, cal reconèixer-ho.
    Dels vint-i-cinc als quaranta anys només vaig escriure esporàdicament poesia i música, excepte la meva part d’un llibre coral, “Can 64, la Nova Cançó a Lleida”. No ha estat fins que m’he retirat fa un parell d’anys que he tornat a la literatura, i he descobert certa atracció també per la prosa, des que el meu amic Raül em va parlar de Relats. Pensava tornar a la música i la fotografia, però escriure m’ocupa ara la major part del temps.
    I és que ja sabeu que la literatura és pornografia: Onanisme exhibicionista.
  • No estic en el RDQ
    gypsy | 19/01/2013 a les 23:40


    però responc aquesta pregunta interessant. Recordo que en Calderer ja la va fer fa un temps.
    Jo, escric per sobreviure i sobretot per marxar de les coses reals que m'angoixen, com més amunt comentava l'allan. Si no escric, també em poso nerviosa.
    De joveneta vaig dur un diari personal bastants anys, suposo que per això vaig seguir escrivint.
    Escric com a catarsi de dolors antics que arrossego, m'agradaria que la raó fos una altra, però m'enganyaria a mi mateixa.
    M'agrada molt escriure, amb relaxa i fa que pensi lentament, fa que m'adoni que la inèrcia de la vida se m'endú i penso que he d'escriure coses que em passen o que he vist, perquè són un instant que mai més no tornarà.
    I també, i no menys important escric per salvar la meva llengua de l'extinció.

    "Hem viscut per salvar-vos els mots
    per retornar-vos el nom de cada cosa"

    S. Espriu
  • RE: RDQ. Perquè escric. Per què escriviu?
    Josep Ventura | 19/01/2013 a les 23:55

    Quant tenia quinze anys vaig estar una bona temporada malalt i omplia
    el temps escrivint lletres que volien ser poemes romàntics m’entres llegia
    “las mil mejores poesies en llengua castellana”.
    Al cap de molts i molts anys sense escriure, vaig tornar a començar i ara després
    de publicar el llibre “Darrere de la boira hi ha cirerers florits” i tenir-ne dos mes a punt ja no puc parar, es vital com l’aire que respiro.
    • RE: RE: RDQ. Perquè escric. Per què escriviu?
      bloodymaruja | 20/01/2013 a les 17:29
      A la mateixa edat que tu, estimat Josep, també vaig estar 2 anys malalta d'anorèxia i em passava molt temps al llit, i també em llegia "Las mil mejores...", i mira, ens en vam sortir- Fins i tot em vaig empassar l'obra completa de Campoamor.. i "los episodios naci-onales" i mira, encara gràcies com vaig quedar, hehehe..

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: