Detall intervenció

RE: La mort no és res, no compta.

Intervenció de: jaumesb | 02-02-2009


el meu més sincer condol Mariona
ja no tinc pares ni sogres,

però seueixen treballant per nosaltres


Respostes

  • RE: La mort no és res, no compta.
    Joan G. Pons | 02/02/2009 a les 07:53

    Sensible, Tendre, Humà i molt més.
    "Riurem...davant les petites bromes"
    Estimulant ! Gràcies.
  • Booºoºoºoºoºoºn diaaaaaªªaaªªaaªªaaªª@@@@@ !!
    Màndalf | 02/02/2009 a les 08:07

    Molt especial per a tu avui.

    Un petó.
  • RE: La mort no és res, no compta.
    Epicuri | 02/02/2009 a les 08:31

    Que bé!

    ... ser poeta.

    Ai, mumare meva, quin fretet que tinc...
    J.VIDAL ALCOVER.


    Ja tinc una mort petita,
    meua i ben meua només.

    Com jo la nodresc a ella,
    ella, em nodredix igualment.

    Jo tinc una mort petita
    que trau els peus dels bolquers.

    Només tinc la meua Mort
    i no necessite res.

    Jo tinc una Mort petita
    i és, d'allò meu, el més meu.

    Molt més meua que la vida,
    amb mi va i amb mi se'n ve.

    És la meua ama, i és l'ama
    del corral i del carrer
    de la llimera i la parra
    i la flor del taronger.

    1953, Vicent Andrés Estellés.
    Mort i Pam. Antologia Poética.
  • Em sap molt greu...
    bocidecel | 02/02/2009 a les 09:43

    ...t'envio una abraçada de companyia, que és l'únic que podem fer. És molt dur perdre una persona estimada...però sempre el portaràs amb tu.

    Una abraçada.
  • Em sap greu, gypsy.
    Jubal | 02/02/2009 a les 09:53

    Aquest poema tan maco és la millor dedicatòria q li podies fer.

    Cuida't
  • com diria un conegut poeta
    angie | 02/02/2009 a les 10:12

    "Convertirem el vell dolor en amor
    i el llegarem, solemnes, a la història"

    feu pinya per passar el dol, que s'ha de passar, i accepteu que la mort sí compta, i és un número que tenim tots a la butxaca.

    Un petó!!!

    angie

  • el nostre condol, gypsy
    Leela | 02/02/2009 a les 11:12

    una forta abraçada per passar aquests durs moments i la nostra companyia (encara que virtual).

    I si, com dius, l'antiga vida que vau viure junts resta intacte, riureu com ho feieu sempre davant les bromes còmplices i el seu nom es pronunciarà sense ombra de tristesa (i amb el temps, i t'ho dic per experiència pròpia, es pronunciarà, amb molt amor, reconeixement i admiració)

    ... de ben segur que això és el que el teu pare voldria.

    Una forta abraçada!
  • RE: La mort no és res, no compta.
    Mercè Bellfort | 02/02/2009 a les 11:31

    Ho sento moltíssim, Mariona. El teu poema de comiat m'han emocionat per la força vital que transmet. Et desitjo que nodreixis la teva ànima d'aquest record tan positiu que t'ajudarà a suportar el buit de la seva absència.
    Rep una abraçada molt sentida.
    Mercè
  • RE: La mort no és res, no compta.
    T. Cargol | 02/02/2009 a les 11:31

    La mort és dura i natural, a la vegada, moment per rememorar , per repensar què som, què tenim per davant,...Sí, és un moment de crua tristesa, per el que també he passat i en el qual t'acompanyo,...
    T.Cargol
    • Mariona, guapa!
      copernic | 02/02/2009 a les 13:12

      T'envio una forta abraçada de condol i dos petons de suport en aquest tràngol inevitable. D'aquí un temps el seu record t'acompanyarà com una ombra amable i sàvia.

      Enric
  • RE: La mort no és res, no compta.
    jaumesb | 02/02/2009 a les 13:41

    el meu més sincer condol Mariona
    ja no tinc pares ni sogres,

    però seueixen treballant per nosaltres
  • RE: La mort no és res, no compta.
    nuriagau | 02/02/2009 a les 15:00

    El vaig llegir ahir a la nit.

    No et vaig penjar cap post perquè no sabia què dir; ara, tampoc.

    Núria
  • RE: La mort no és res, no compta.
    Tere SM | 02/02/2009 a les 15:55

    Una abraçada gegantina.

    Una abraçada plena d'escalfor i de tendresa.

    Una abraçada per dir-te tot el que les paraules són incapaces de dir.
  • RE: RE.La mort no és res, no compta.
    JOANPG | 02/02/2009 a les 16:02

    En aquest món virtual de RC, quant ja t'habia
    expresat el condol fa espona, ara m'hacolpit el teu poema.
    T'ha sortit tal com raja i jo hi veig entre lineas
    les llàgrimes d'una ánima ferida i que els ulls no ho permeten visualitzar, però l'esperit sí.
    Digna filla de tal Pare. Sempre amb tu.
    • una abraçada, no+
      perunforat | 02/02/2009 a les 17:40

      • RE: Torn afegir una altra aferrada pel coll per tu Gypsy Mariona i per tots i totes que fereu patent que la mort no existeix, sinó en l'oblit n+
        Josep Bonnín Segura | 03/02/2009 a les 01:23

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: