Un barri tan magnífic!! I en descrius les festes amb molt d'encert! No et deixes res en aquest poema, jo te l'hauria premiat, en sèrio. I t'ho diu un que cada any ha anat a les festes de Gràcia, des q era ben petitó!
En fi, gràcies per aquest tastet del barri, des dels ferrocarrils fins a Romaní!
A reveure!

per la teva valentia i per com l'expresses!

recordaré sempre el dia q em vas explicar el teu problema a través del xat, no sé xq les teves paraules em van quedar gravades, transmetien aquesta mateixa fermesa i seguretat que transmet també el poema.

M'emociona (anava a dir m'agrada però no diria tota la veritat si utilitzés aquest mot) la teva valentia, els silencis dels quals has decidit ja no parlar-ne. I m'emocionen sobretot, ja no per com els descrius (que també), sinó perquè jo també conec part d'aquestes sensacions que descrius a l'inici del poema, potser d'una altra manera prò crec que les conec, m'explico: tu tens problemes de mobilitat i jo de vista, importants també (vull dir q no és miopia ni res d'això q tanta gent té). I potser jo no he sabut mai fer aquests actes de valentia... potser per això ara també em fa cosa d'acabar de penjar la història de "Adéu visual" tot i ja tenir-la acabada, sento que vull canviar el final de la història amb un acte valent, no pas com l'he acabada, prò no sé com fer-ho.
En fi, no sé perquè m'enrotllo tant i t'explico tot això. De fet només et volia felicitar per ser com ets (el poc q de fet et conec) i escriure com escrius.
Una forta abraçada!

Molt maca, en sèrio. Si segueixes escrivint (i publicant), ja tens un lector assegurat!

I mira q ahir abans d'entrar al restaurant em vas dir q no escrivies.... q només escrivia la mama... ai que et creixerà el nas! jeje
Escrius, potser poquet, però molt bé.


Júbal

que et deixen amb un pam de nas. A més tu ho has brodat, has sabut portar al lector al terreny de la imaginació, fer-lo pensar... m'agrada, m'agrada. No t'havia llegit mai crec però ara crec q quan tingui temps tornaré a llegir quelcom teu.

Júbal (ex-ixnuir)

P.D. no facis cas al comentari anterior al meu...

t'animaria a q no l'eliminessis. Aquí he llegit coses molt més personals i explícites q el teu text i no passa res, xq la majoria dels lectors q puguis tenir no saben ni qui ets, per tant, de què t'hauries d'amagar? de tenir emocions q tots algun cop a la vida hem tingut i/o tindrem?

jo t'animo no només a q no l'esborris sinó a que hi facis un comentari explicant tot el q ens vas explicar pel mail i q segueixis escrivint i públicant, ja no pels altres sinó per tu mateixa. I deixa'm dir-te el q em va dir a mi una profe de literatura: la millor literatura és la q surt dels sentiments i, dins aquesta, la millor és la que surt dels sentiments dits dolents.

Vinga, petons! I no la lieu gaire, okupes!
;)

Cal dir q aquest relat no és allò q diguem corrent, però si que és "currat", molt. I esplèndid. No m'atreveixo a fer-te'n un comentari extens després q n'hagis rebut tants xq crec q em repetiria.
Encantadíssim de llegir-te Laura!

Júbal (ex-ixnuir) *

Tinc un company poeta i no ho he descobert fins ara.... i quina poesia!

M'he llegit tot el que has penjat fins ara i a mida q avançava em quedava més i més alucinat... està molt bé el q escrius, Pepe!

De tots els poemes, el q més m'ha agradat ha estat aquest. No sabria dir-te ben bé perquè però els últims versos m'han encisat.

I l'altre dia la mireia llegia un poema meu i flipava, si llegís això....

En fi, noi, q ets l'hòstia i que me n'alegro molt d'haver-te conegut.

Adrià

En fi, Quartcreixent, he de dir-te q és un relat estrany, amb moltes imatges algunes de les quals ben potents i (ho sento, t'ho he de dir) amb unes faltes increibles per una futura filòloga catalana.
Qui sap, potser tot sigui això, "només un somni) i fins i tot les faltes les hagi somiat, però tot i així, he d'agrair-te que m'has fet passar una estoneta entretingut i que ja tinc ganes de veure com el següent relat/poema (tu escolliràs) serà igual o millor q aquest.

Júbal

(aquí ens diem pels noms de la web, no pels noms reals, en teoria) petons, ens veiem demà

saps? m'has deixat sorprès amb aquest relat, molt sorprès i ara no sé què dir.
Sé perfectament que aquesta tercera persona que utilitzes en realitat ets tu, però desconec si aquest text que ens dius q són records, són records de fa molt temps o no.
En tot cas, tampoc et pensis que ningú gaudirà del teu dolor com poses a la introducció, vull dir... llegir d'algú q pateix, encara q no el coneixessim, tota persona amb certs sentiments patiria i coneixent-te encara més. Es pot gaudir literàriament del dolor perquè, com tu dius, s'escriu millor quan s'està trist i/o dolgut, però en el fons som humans i, a mi concretament, m'has deixat una mica "xof" amb aquest text. Sobretot perquè no he acabat d'entendre'l al final, com si tu estiguessis en un embolic i volguessis d'algun mode q el lector també s'emboliqués. O m'he liat i estic dient xorrades?

En fi, encantat de fer-te el teu primer comentari a RC i segueix escrivint. Ens veiem dijous maca.

ptons

Júbal

i ben trobades. M'ha agradat molt la primera estrofa, per més que sigui la més trista.

Encantat de llegir-te.

Júbal