L'amic Josep Mª Repullès, Averrois, descansa

Encara corprès, acabo d'assabentar-me de la mort del nostre amic relataire Josep Mª Repullès, l'Averrois. En el seu darrer mail em deia que estava fotudet, però no imaginava que estigués tan fotudet. Estic tocat, la veritat. Me n'he assabentat llegint la revista "Lo càntich", que n'ha fet referència.
El vaig conèixer personalment l'abril del 2007, quan vam coincidir en l'entrega dels premis Jo Escric a Palma de Mallorca, acompanyat de la seva dona, la Filo.
Josep Mª, et recordaré sempre somrient, actiu, creatiu, imaginatiu, modern, però sobretot, somrient. No sé què més dir. Aquest poema forma part del meu primer llibre, "Escoltant la sal". En record de tots els moments literaris viscuts, una fortíssima abraçada, siguis on siguis.


Repòs

Silenci, la remor del silenci,
l’escalfor ha fugit dels peus
i la lluna se m’ha ancorat al pit.
Pensament en blanc,
la fragilitat d’un gest
en desvetllar-se la buidor.


Aleix