"...Chopin sempre tocarà per a tu,
princesa."

Magnífica frase, preciosa. M'ha agradat moltíssim aquest poema, crec que és un dels millors que t'he llegit.

"...Tu, seguies ballant,
però els vianants no observaven
la teva dansa,"

Ningú no la observava, només...

"...en Capdelinet,
et mirava amb salobre
admiració
i un somriure trèmul
de tristesa."

La gent...

"...només veien la nena autista,
la pena... blanca."

I, sense cap dubte, era molt, molt més que això.

Un gran 10 et mereixes, de veritat.

Molts petons maquíssim!

Laura^^


Meravellós poema, de veritat. No tinc paraules.

bonica estructura.

"...Prefereixo preferir-te a tu
Abans que no preferir a ningú"

La clau del poema.

P.D: "...Tus ojos me recuerdan las noches de verano"
Preciosa frase d'Antonio Machado.

Molts petons!

Laura^^

Busques trobar tot allò que ha quedat ja en un passat. Busques que et trobin aquells instants que vas passar al seu costat, i que les petxines d'aquell dia us recordin com tu els recordes a elles. Vols tornar a aquella platja i sentir-lo a prop. Vols que el vent parli de vosaltres, vols que quedin les vostres petjades a la sorra perquè mai no s'oblidin.

Preciós poema.

Et segueixo llegint i comentant!!!

molts petons!

Laura^^

Un títol molt curiós. Sempre m'agraden molt els títols que esculls per els teus poemes. Són originals, aquest, per ejemple, diria que és el més original que t'he llegit!

El poema m'ha agradat molt. Una part que m'agrada és aquesta en la que poses uns punts suspensius després de l'estrofa què dius que el recordes. Amb aquest símbol:" [...] " dones a entendre que recordes i recordes les tantíssimes coses que junts heu passat. Només amb aquest símbol has pogut transmetre que el recordes i el recordes...i ho recordes tot, tot...

"...Els llençols blancs continuen onejant al ritme
del vent, i jo des d'aquí veig com es rendeixen
al seu moviment..."

Fantàstica aquesta estrofa, meravellosa, un 10 per a ella.

M'ha agradat molt com relaciones la seva imatge al vent i la teva als llençols. Amb aquesta imatge fant`satica que dones de tu i ell transmets unió, transmets que vareu estar molt, molt units, i que us vau estimar molt. Ell dirigia els teus moviments, com el vent als llençols.

Meravellós poema.

Molts petons!

Laura^^

"...quan passa ella
en plena nit"

M'agrada la imatge que es dibuixa en aquest "mini relat". T'ha quedat molt bé tot i ser curtet curtet.

Petons!

Laura^^

Però m'ha agradat. Tot i ser curtet estan ben escollits els mots, m'agrada.
El que no acabo de lligar gaire és el títol!
T'he agregat! Aviam si ens trobem algun dia i m'ho expliques!!

La part del poema que més m'ha agradat ha sigut:

"...mirada absorta rere la pròpia paraula muda."

Un 10 per aquest últim vers.

Un petó!

Laura^^

Al principi reconec que, mentre l'anava llegint, m'anava agafant por ^^ sí:

"...prenyant-les d'il·lusions amb nom de frustració..."

"...La por s'endinsa pels plecs humits del desig sufocat,"


Però l'he trobat magnífic. Sobretot el final:

"...On és la vida?

On és l'esperit?

On és l'ànima?

...sens dubte, sempre amb tu..."

Un gran 10! I de veritat.

Molts petons! seguié llegint-te.

Laura^^

"...T'estim
quan em beses en somnis.

T'estim
quan amb un bes em despertes.


t'estim"

Meravellós. Preciós poema. Curt, però no cal més.

"...Color de la teva pell als meus ulls"

Preciós títol.

"...Aroma dels teus llavis
a la meva pell,

color de la teva pell
als meus ulls."

I un magnífic encapçalament del poema.
De veritat, un 10 del tot merescut.
Et seguiré llegint!

Laura^^

" ...T'escupo paraules amb el batec aturat"

Un vers preciós, m'ha agradat molt. ...Amb el batec aturat. Un 10 pel vers!!

Està molt bé el poema. Quan mires als ulls d'aquella persona tant i tant estimada veus en ells tots els bons moments que t'ha fet passar, les coses viscudes, aquella bondat que dius veure, etc. Bonic poema.
Potser m'hagués agradat més si la rima no fos tant "quadrada", vull dir que, (pel meu gust) la rima és un poc massa estricta. Però res noia, només això! La resta del poema m'ha agradat molt.

Molts petons maquíssima!

Laura^^

" (Recordar
és portar l'arena d'un
a l'altre desert )"

M'ha fascinat. Portar l'arena d'un altre desert...

"I voldrem no saber res,
ni somiar,
per poder inventar-ho
tot, altra vegada."

Per poder tornar-ho a inventar, voldrem no saber res...ni somiar...

Preciós Capdelinet.

P.D: Les teves biografies sempre m'encanten ^^ jeje

"un batec minúscul,
una paraula mai
contada."

Molts petons maquíssim! cuida't!!!

Laura^^

"...escriure poemes als ulls
d'una amiga"

M'ha encantat aquest vers, m'ha emocionat i tot! { avui estic molt sensible, més de lo normal --> que ja és dir...<--}

"...Si ser poeta significa
mendicar elogis de crítics
que en els fons odiem...

llavors, jo no vull ser poeta."

No, no llavors, tampoc vull ser poeta.

Però...

"... si ser poeta significa
suar i defecar com els mortals,
escoltar els vianants anònims
i els analfabets de cor zafir
i ànima topazi,"

"...asseure'm davant el televisor apagat,
menjant un gelat de vainilla,"

"...llavors, bé, podria intentar
afegir algun sospir de vers
... a la boira."

...Es podria intentar...un sospir de vers a la boira...

Un 10!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Fantàstic Capdelinet, meravellós, de veritat, amb la mà alc or t'ho dic.

P.D: m'encanta la foto que tens posada! és de les tretes d'internet? o coneixes al model? jeje

Mil petons!

Laura^^

"Sonen els crits del teu silenci..."

El soroll del silenci és una metàfora que sempre m'ha agradat molt. No hi ha soroll més trencadís que un silenci.
Molt bon títol.

"...em retreu paraules
i no sé si m'ignora."

...I no sé si m'ignora... un 10 per aquest vers! Meravellós, fantàstic.

--> "...Però malgrat tot, calles..."

Un 10! I ben merescut, de veritat.

P.D: crec que és una gran idea que publiquis aquell poema al diari del teu poble.

molts petons!!

Laura^^

És trist. En els teus versos es dibuixen imatges tristes, fins i tot en les lletres es ditingeixen llàgrimes. M'ha agradat molt. Aquest poema diria que és el més llarg que t'he llegit, m'ha encantat.

D'aquest poema et destacaré el següent:

"...Avui,
el dia s'ha aixecat
amb dòcils pensaments"

Un molt bon començament, dolç.

P.D: M'agrada molt la imatge que tens posada, amb el teu premís me la guardo a l'ordinador!

Molts petons!!!

Laura^^

Meravellós, fantàstic. Serem l'ahir del demà...meravellós. Un títol fantàstic per a un poema encara millor. D'aquest poema puc destacar tantíssimes coses que quasi bé hauria de reescriure el poema, així que et posaré les millors de les millors:

"...i les paraules abandonades
que cridaràn per sempre entre les parets."

"...Serem al nostra primera nit, l'escalfor
dels nous matins, les fotografies borroses..."

( insuperable)

"...Serem les despulles del temps d'ahir"

"...Serem records d'una vida, que ara
Reposa entre els murs, serem
L'adéu d'una història que algú
Ha gossat fer els ulls clucs."


Et mereixes un gran 10 amb aquest escrit, de tot cor, de veritat! M'ha encantat, mentre el llegia tenia posada la cançó de "Hijo de la luna" i amb aquesta melodia el teu poema encara m'ha semblat més i més bonic. Molts petons! et seguiré llegint, no en tinguis cap dubte!!

Laura^^

M'ha agradat moltíssim! Em quedo amb aquets versos:

"...Entela-li dolçament la mirada,
Com un mirall trencadís."

Fantàstic, m'ha semblat meravellós.

També destacaré aquests versos:

"...Faig presència de l'absència..."

"...M'esborro del cap la impaciència..."

meravellosos! De veritat, moltes felicitats!

Molts petons maquíssima, et seguiré llegint!

Laura^^