Teva

Un relat de: BlauFosc

mirada d'angoixa,
mirada fosca de dies clars,
mirada desencantada,
mirada clara de dies foscos,
mirada melangiosa,

mirada absorta rere la pròpia paraula muda

Comentaris

  • Curtet[Ofensiu]
    tramuntana | 14-07-2006


    Però m'ha agradat. Tot i ser curtet estan ben escollits els mots, m'agrada.
    El que no acabo de lligar gaire és el títol!
    T'he agregat! Aviam si ens trobem algun dia i m'ho expliques!!

    La part del poema que més m'ha agradat ha sigut:

    "...mirada absorta rere la pròpia paraula muda."

    Un 10 per aquest últim vers.

    Un petó!

    Laura^^

  • miron[Ofensiu]
    Gica Casamare | 13-05-2005

    els ulls són tant intensos en la seva mirada o desmirada.
    Parlen més que la llengua.
    I tu què mires?
    Bo.

  • M'agraden els teus poemes,[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 04-05-2005 | Valoració: 9

    Blaufosc, perquè són breus i evoquen molt, perquè són hermètics i oberts, perquè són foscos i blaus...
    Obren el pensament.
    La paraula és teva, fes-la servir quan vulguis!

l´Autor

Foto de perfil de BlauFosc

BlauFosc

36 Relats

88 Comentaris

51006 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
13 de Maig de 1975.

Com eren aquells anys? diuen els més vells d'aquest lloc, que al tardofranquisme es vivien aires de llibertat, les manifestacions eren ja costum i la seva inevitable dissolució pels grisos amb corredisses i cops de porra eren el seu final. En tan esportiva atmosfera el país se sumia en la crisi del petroli, provocada quan els que tenien i encara tenen l'aixeta del petroli van decidir tancar-la... fets històrics posteriors protagonitzats per aquells que més fan servir aquesta substància viscosa van assagurar que no es tornéssin a repetir crisis com aquella. L'atur era galopant i mentrestant un munt de partits politics sorgien camuflats en forma d'associacions o ja sense camuflatge, a l'exili.

Diu una llegenda força extesa que qui més qui menys va correr davant dels grisos, qui més qui menys era comunista i qui més qui menys que fos jove creia en l'amor lliure. Un, en la seva ignorància, pensa que les coses eren sensiblement diferents... que qui més qui menys hauria volgut tenir els pebrots de correr davant dels grisos, qui més qui menys lligava a l'universitat dient que era comunista i recitant a Marx, i que qui més qui menys creia en l'amor lliure imaginant el veï o veïna del davant tot practicant maniobres manuals o digitals. Això si, l'església, després d'un munt d'anys d'immobilisme amb honrosísimes excepcions, intentava sortir del sopor general del país i començava a manifestar-se tímidament en favor d'algun tipus d'apertura. Però, si no vaig errat, al règim li quedaven municions de la guerra civil i abans de la meva aparició i abans també de la desaparició de l'esmentat Francisco, encara executaria alguns condemnats a mort.

I en aquesta salsa, vaig arribar jo.

Per aquells que es vulguin posar en contacte amb mi:

1MES1IGUALA3@telefonica.net